Xavier, els poemes que més m'agraden solen ser els més breus, a vegades penso que per què haig de ser un aneguet lleig només per la llargada dels meus poemes.
La poesia no té graus. Connecta vides, la de l'autor i la del lector. Si commou, si entra en la consciència del lector, l'autor és un poeta, sigui quina sigui la llargària de la seva obra. M’he deturat en aquest racó perquè hi he trobat emoció
Estic d'acord amb el que diu l'anònim... poesia és allò que emociona i connecta autor i lector. Pot haver-hi algun poeta desconegut que hagi fet un sol poema en tota la seva vida.
Carme, també diuen que un poeta tancat en la seva torre de vori, en té prou d'alliberar-se amb un poema, encara que no el llegeixi mai ningú. Jo prefereixo el que dius tu!
Fa pocs dies, al diari entrevistaven un poeta cèlebre. Parlant del seu últim llibre, l'entrevistador li deia: "M'ha agradat aquest poema". I ell replicava: "Però, ja l'ha entès?" I el pobre nano havia de respondre: "Potser no, però...". Jo estic amb la carme i amb tu: val més que et llegeixin i t'entenguin i t'estimin, i les torres de vori per als elefants i les patums.
Temps al temps.
ResponEliminaXavier,
Eliminaels poemes que més m'agraden solen ser els més breus, a vegades penso que per què haig de ser un aneguet lleig només per la llargada dels meus poemes.
La poesia no té graus. Connecta vides, la de l'autor i la del lector. Si commou, si entra en la consciència del lector, l'autor és un poeta, sigui quina sigui la llargària de la seva obra. M’he deturat en aquest racó perquè hi he trobat emoció
ResponEliminaAixò de connectar amb el lector deu ser una mica com connectar dues idees, no passa tan sovint com voldríem, anònim.
EliminaI tant que si. Segur
ResponEliminaGràcies, Alfonso!!!
EliminaEN EL POCO TIEMPO QUE HE VENIDO AQUÍ, HE NOTADO QUE ERES EXCELENTE POETA.
ResponEliminaABRAZOS
ReltiH,
Eliminaem fas venir llàgrimes!
i que la fama no esdevingui versos buits.
ResponEliminaJa sol passar, això, Rafel.
EliminaEstic d'acord amb el que diu l'anònim... poesia és allò que emociona i connecta autor i lector. Pot haver-hi algun poeta desconegut que hagi fet un sol poema en tota la seva vida.
ResponEliminaCarme,
Eliminatambé diuen que un poeta tancat en la seva torre de vori, en té prou d'alliberar-se amb un poema, encara que no el llegeixi mai ningú. Jo prefereixo el que dius tu!
Fa pocs dies, al diari entrevistaven un poeta cèlebre. Parlant del seu últim llibre, l'entrevistador li deia: "M'ha agradat aquest poema". I ell replicava: "Però, ja l'ha entès?" I el pobre nano havia de respondre: "Potser no, però...". Jo estic amb la carme i amb tu: val més que et llegeixin i t'entenguin i t'estimin, i les torres de vori per als elefants i les patums.
ResponEliminaRamon,
Eliminadesprés ve allò que no cal entendre, només sentir. Tot és important.