 |
| Imatge presa de la xarxa dins Relats en català |
És elegant
la senzillesa al màxim,
i un toc de roig.
Tot és ja dit,
però quelcom de nou
hi ha en la forma.
A la tardor,
poques pàgines queden
ja per escriure.
Determinisme,
roig contra lliure albir.
Les planes volen.
L'amor més cast
té el seu punt d'interès.
Sempre duals.
La lira roja
entre la prosa freda.
Us vull les dues.
El cosit roig,
tocar de peus a terra.
La resta en blanc.
Helena Bonals
[en aquest blog es treballa pel 12 d'octubre]
Llom de carmí,
de la flor de paper
els pètals ferma.
T'hi condemnaràs, el 12 d'octubre és festa de guardar.
ResponEliminaJpmerch,
ResponEliminaTu també t'hi condemnes! Ha, ha!
Ja ho sap el Constitucional que goses plantar cara?
ResponEliminaTot és ja (assenyalat amb el) dit.
Uf, Xavier, tinc una por de les represàlies que no t'imagines!
EliminaSeguirem treballant, el 12 d'octubre!
ResponEliminaTu més que els altres dies, perquè has fet tres haikus. Treballes triple. ;)
Sí, Carme, estic pluriocupada! També tindré represàlies...
EliminaM'agrades tan treballadora i tan desobedient!
ResponEliminaPreciosos els haikus
Glòria,
EliminaDesprés dels pebrots dels de Badalona és el mínim que podia fer!
Moltes gràcies!
Llom de carmí,
ResponEliminade la flor de paper
els pètals ferma.
M'has donat la idea per un altre haiku, KEFAS.
EliminaT'he l'he publicat a dalt.
Dilema: el roig que engarjola o el del bes de carmí que captiva. Dos esclavatges oposats.
EliminaL'amor és una adicció, KEFAS. És molt més sa no estar enamorat.
EliminaFantàstics haikus, molt bons. Jo també ho vull tot. Forma i passió, seny i rauxa, lliure albir i tradició, rebel·lia i equilibri, prosa i poesia. La vida no és unívoca, ni tan sols dual: és rica, complexa i variant. Vivim-la i gaudim-ne. Gràcies.
ResponEliminaRamon,
ResponEliminaUn secret: aquests haikus els llegirà l'August al recital del 5 de novembre!
No hi podré ser! Desitjo que sigui un exitàs, i estic segur que ho serà.
Elimina