En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 9 d’octubre del 2015

Tocar de veritat

GriFOLL Poemes de llum

El peu del vers,
un iambe breu i llarg,
es correspon
als teus peus desvetllant
les restes del passat.

12 comentaris:

  1. No conec el significat de iambe.
    Les restes del passat son immediates. El passat, llunyà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      "the iambic pentameter" era el peu utilitzat per Shakespeare en els seus sonets, si no m'equivoco. Una síl·laba breu, àtona, i l'altra llarga, tònica, durant cinc peus a cada vers.

      Breu a vegades ho és l'instant que alhora s'allarga.

      Elimina
  2. Oh lenta, llunyana vibració,
    les runes del passat.

    ResponElimina
  3. Ritmes que ens acompanyen, Helena. La màquina, amb el seu gota a gota, té un ritme i s'hi pot posar lletra.
    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      la Montserrat Abelló parla del "ritme intern de les paraules" i no sé a què es refereix.

      Elimina
  4. Un magnífic poema. Com deia Schuster, "no hase falta que dises nada más".

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...