En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 26 d’agost del 2015

Superioritat moral

Em van desgraciar
els peus, de petita,
amb unes plantilles
que em van generar
massa pont.

Però hi ha una altra
malformació que prové
de la meva infantesa
i tampoc té remei.

La que em fa espolsar-me
de sobre tots els qui s'acosten
a mi sense estimar-me
com jo estimo.

16 comentaris:

  1. Unes plantilles d'amor, potser et faran obrir el pont de l'estimació.
    Quan més alt, millor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diuen que els que més s'hi resisteixen són els que més estimen, Xavier.

      Elimina
  2. Hi ha moltes coses que ens malformen, a la vida. Entorns, relacions, experiències... L'important és no deixar-se deformar sense resistir-s'hi. Estimar hi ajuda, és clar, i sentir-se estimat. I és important defugir els qui veus que no t'estimen, però ho fan veure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      d'aquests que fan veure que estimen n'és ben ple. Hi ha diferències.

      Elimina
  3. Ai, Excelsa, tràngols de la vida,
    qui hi ha que no sigui imperfecte!
    Cavalquem
    pel damunt de les imperfeccions,
    sempre perfectibles, sempre...

    ResponElimina
  4. O potser hi ha diferents punts de vista, Excelsa....

    ResponElimina
  5. Mira, això no em sembla una malformació. Estimar molt a qui ens estima poc si que ho és. I força incomode.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una ironia, Glòria. Jo també crec que no és cap malformació.

      Elimina
  6. De tard en tard.. convé llegar quelcom més que el titulars de la prensa.
    Gràcies.

    ResponElimina
  7. Sin conocer a la gente lo que te pasa tiene nombre: se llama desconfianza y cuando ya la conoces es desilusión.... https://fragmentsdevida.wordpress.com/2015/10/14/poemas-de-amor-versos-humedos-31/

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...