En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 28 de maig del 2015

Escala mecànica

Reposamans
que no s'iguala mai
als esglaons.
Així sóc jo lluitant
per ser com de petita.

14 comentaris:

  1. Ser com de petita és una idea que no havia tingut mai, i darrerament algun cop m'ha vingut al cap. M'agradava com era quan era petita. Tornar-ne a aprendre a he ser possible. Amb les cames més llargues que aleshores, potser podríem pujar els graons de dos en dos si hem d'atrapar el passamà o potser al revés, pujar sense agafar-nos per no trencar el bon ritme...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      de petita llegia un llibre d'extensió normal en un sol dia. Treia un munt d'excel·lents i sabia dibuixar i escriure. M'enyoro.
      El millor que es pot fer és oblidar el passamans.

      Elimina
  2. "Aprendre per poder-se desprendre" o encara millor desaprendre . Potser si que nomes venim al mon per a redescobrir-nos "perfectes" en la infantesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel Àngel,
      no fa falta que sigui perfecta la infantesa per trobar-la a faltar.

      Elimina
    2. Les imperfeccions de la infantesa son cosa dels adults , però es veritat que l'enyor es igualment acollidor.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Xavier:
      "Cisternes seques esdevenen cims/ pujats per esglaons de lentes hores". De pujada, evidentment.

      Elimina
  4. Hores passades i records, calius de noves embranzides.

    ResponElimina
  5. "Lluitant / per ser com de petita". Molt bo, i la imatge de les escales també. Per a Espriu, el record de la infantesa (el jardí dels cinc arbres, etc.) és el que el salva, momentàniament és clar, de la mort:

    "Perquè retorna,
    quan sóc perdut en l'ombra,
    un debilíssim
    record d'infant, les ales
    passen sense tocar-me."

    ResponElimina
  6. "Lluitant / per ser com de petita". Molt bo, i la imatge de les escales també. Per a Espriu, el record de la infantesa (el jardí dels cinc arbres, etc.) és el que el salva, momentàniament és clar, de la mort:

    "Perquè retorna,
    quan sóc perdut en l'ombra,
    un debilíssim
    record d'infant, les ales
    passen sense tocar-me."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      gran Espriu! M'ajudes a anar endavant com quan puges unes escales.

      Elimina
  7. Les diferents velocitats de graons i passamans ens recorden la imperfecció amb la que creixem ... i tot així, avancem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafel,
      d'entrada havia pensat en les diferències dins d'una parella, però vaig evolucionar cap a la imatge final del poema. Les coses poden ser metàfora de moltes coses!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...