En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 23 de maig de 2015

Desassossec

Volcà dins Relats en català


És aquest un
núvol que no es genera
pas en el cel,
sinó que prové de 
la ira de la terra.

17 comentaris:

  1. El núvol rosa,
    amaga tanta cendra...
    Retorna a ella
    la ira de la terra.
    Desolació en pluja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      publica-ho a Relats en català!

      Elimina
    2. Ja està fet, Helena! No hi vaig mai gaire pels Relats, però t'he fet cas.

      Elimina
  2. La terra es rebel·la contra la bogeria de les persones que la fem malbé.

    ResponElimina
  3. La terra es rebel·la contra la bogeria de les persones que la fem malbé.

    ResponElimina
  4. La terra és viva. Té cremors intestinals.

    ResponElimina
  5. Un núvol que s'hi torna si se'l segueix alimentant.

    ResponElimina
  6. Molt ben dit, Helena. ¿I creus que una Terra així ens pot estimar?
    I en un altre ordre de coses, ¿per què dius al teu comentari al meu post, que no et casaràs mai? ¿Però t'aparellaràs?Hi ha maneres i maneres de fer-se companyia.

    ResponElimina
  7. Bufem el nùvol per convertirlo en un jardín de flors.

    Grácies.
    Una Abra cada.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...