En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 28 d’abril del 2015

Trencar motlles

Superar-te tu mateixa,
escriure sempre més i més original,
és com els atletes que sempre
han de millorar el rècord existent.
"Cabells d'or" és una metàfora
potser massa feta servir,
però efectiva.
Per què canviar-la?

10 comentaris:

  1. Per què no?
    Cabells "color de blat madur"... va dir el Serrat.

    ResponElimina
  2. Quan jo n'era petitet, a la ràdio posaven una cançó farcida de metàfores: "muñequita linda / de cabellos de oro, / de dientes de perlas, / labios de rubí..." No calia saber retòrica per entendre-la. Tens raó, per què hauríem de renunciar-hi, si funciona?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      això de les dents de perla petrarquianes sempre m'ha fet molta ràbia!
      Però aquest tipus de metàfores les entén tothom.

      Elimina
  3. Amb els anys, un acaba amotllant-se més que trencant motlles. Però un -jo, vaja- creu que el que cal és buscar l'equilibri. Equilibri entre tradició i innovació, entre respecte a les formes i experimentació.
    Avui en dia, que tant s'ha imposat UNA sola forma de dir i escriure, tendeixo a enyorar els dies dels excessos avanguardistes, l'originalitat i la frescor de trencar amb l'estatus quo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No entenc quina és l'"UNA sola forma de dir i escriure", Eduard. Justament crec que no s'escriu planerament, en general, sinó avanguardistament encara ara.

      Elimina
  4. Hi ha moments per tot... O n'hi hauria d'haver. De fer estic molt d'acord amb l'Eduard. A mi a vegades els excessos també m agraden.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els excessos i les convencions, Carme, hi ha d'haver de tot.

      Elimina
  5. Trencar motlles és bo.
    No pode anar escribint rigidamnet.
    Cal ser totalment original i Atrevit!!!


    Gràcies.
    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga i Carles,
      però les coses clàssiques també estan molt bé!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...