En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 8 de gener del 2015

Noms captius

A vegades em dic Elena,
d'altres sóc l'Helena Bonals,
i d'altres sóc genials.
Però el nom de qui estimo,
com és tradició en poesia,
no surt mai en cap poema.

10 comentaris:

  1. M'ha agradat el joc de paraules amb genials.
    No surt en cap poema però potser en algun senyal sí.

    ResponElimina
  2. Sílvia,
    metafòricament sí que hi surt!

    ResponElimina
  3. Potser algú que t'ha llegit ha endevinat el seu nom sense que l'hagis escrit.

    ResponElimina
  4. M'agrada la contenció, Xavier. I més en poesia. El misteri.

    ResponElimina
  5. El nom de qui estimo,
    no surt mai a cap poema.
    Però el veig estès al sol
    Tan gran com un llençol.

    ResponElimina
  6. Molt enginyós i ben trobat. Potser és que aquest nom no rima... Però pensa que sempre li pots donar un seudònim, on nom de ploma, que es diu entre els escriptors.

    ResponElimina
  7. Sí que és enginyós, Olga, no pas genial.
    Margarit al seu primer amor, Elena, li diu Helena, i a la seva dona, Mariona, li diu Raquel.
    Però no se m'acut com podria dir-li jo.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...