En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 23 de juny del 2014

Platja

El taller: escriu... dins
A l'altra banda del riu i altres històries

La immensitat
més enllà del progrés,
d'aquell confort
que no vols per a tu.
Prefereixes mullar-te.


13 comentaris:

  1. Helena, moltes gràcies! Tens una capacitat poètica il·limitada i preciosa! Gràcies per compartir-la amb nosaltres!

    ResponElimina
  2. Roser,
    no m'han dit mai res així! Moltes gràcies!

    ResponElimina
  3. I jo l'he penjat aquest matí.

    http://carmerosanas.blogspot.com/2014/06/microconte-destiu.html

    ResponElimina
  4. Ostres! tenia els dos blogs oberts i he equivocat el comentari...

    Volia dir que m'agraden els que prefereixen mullar-se. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme. M'agraden bàsicament les persones creatives, poc pràctiques.

      Elimina
  5. Sí, Helena, hi ha certs moments en què veus el parany del progrés, que no és més que la demanda infinita femenina posada a polític.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      no puc amb el progrés justament quan va en contra del progrés. La resta de progressos en principi m'agraden.

      Elimina
    2. Això que tu planteges s'anomena "involució" però el progrés, el no-tot femení ha de autoregular-se per a evitar que l'altra banda de la societat, l'altre 50 % èxtim i íntim, és a dir individual i col·lectivament en cadascun i en tothom no es rebel·le amb una involució, és el meu comès aquest i no altre, autoregulació del progrés, del no-tot femení del que jo hi entre a formar part.

      Vicent

      Elimina
  6. Difícil resposta té la pregunta de "Què és el progrés"?
    Amb la poesia es pot intentar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      cadascú té la seva idea del progrés, com de la felicitat.

      Elimina
  7. De vegades el confort pot ser contraproduent, no? molt bonic això de preferir mullar-se!

    ResponElimina
  8. Potser el veritable confort sigui ser lliure, viatjar lleuger d'equipatge.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...