En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 6 de juny del 2014

Capgirar

Sóc un pessimista vençut per l'entusiasme.
J. M. Espinàs

Sóc una perdedora
vençuda per la rifa.

Sóc la pluja vençuda pel ball.

Tinc l'austeritat
més opulent.

10 comentaris:

  1. A partir de l'acceptació de la derrota comença la primera victòria personal!

    ResponElimina
  2. Jo crec que cal tenir l'opulència més austera, és a dir, saber-se gran però en la petitesa que representem, som una espurna magnífica en mig de l'infinit.

    Vicent

    ResponElimina
  3. Mai no t'hauria imaginat com una perdedora. Perdre (com guanyar) no crec que siga un absolut. Potser ets perdedora en unes coses i, en canvi, en altres, guanyes de bon tros.

    ResponElimina
  4. M'agrada molt la austeritat més opulent... Aquesta és la bona!

    ResponElimina
  5. Paradoxes guanyadores de molts comentaris, nena.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...