En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 13 de març del 2014

Fer més del necessari

Imatge de la xarxa


El que proves de fer,
respecte la vida,
és com l'instant
en què un peix
saltirona fora de l'aigua,
i per un moment abandona
el seu  context habitual,
canviant-lo per un d'especial.
El lliure albir és això.

14 comentaris:

  1. El peix no n'és conscient, nosaltres sí. La trobo molt xula aquesta imatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      pel peix és com un joc, per a nosaltres també ho hauria de ser.

      Elimina
  2. La vida a vegades també depen de l'atzar, i en el cas d'aquest peix, també de l'atreviment, i sobretot, de la punteria.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      aquesta foto és increïble. Tan increïble com quan aconsegueixes de fer punteria, de fer art.

      Elimina
  3. A vegades em sento com aquest peix... atrevit, però amb mala punteria...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      és important de ser atrevit, encara que no facis diana. Jo també em sento com tu la majoria de les vegades.

      Elimina
  4. I se m'ocorre pensar... és en l'Instant que està a l'aire quan és més lliure? Per a mi no.
    Salut, Heleníssima!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fora de "l'ordinador diví", que diu Kundera, no ets més lliure, Gemma? Em fas pensar molt. És veritat que si no respires com et toca, no pots ser pas lliure! És una paradoxa, el que tu planteges.

      Elimina
  5. D'on la dita habitual de sentir-se com peix a l'aigua hauria de capgirar-se per sentir-se com peix fora de l'aigua... per un instant.

    ResponElimina
  6. El lliure albir es pot veure com inexistent o com a existent, tot depén de l'estat d'ànim i de la filosofia que hi posem, jo me'n recorde que una persona em va dir que havia descobert que no existia la llibertat, jo li vaig citar a Machado, hi ha una segona innocència que rau en no creure en res.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      jo hi crec, en el lliure albir. Encara que només sigui per un instant.

      Elimina
  7. I al cap de poc, aquell peix, ja no recorda...

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...