En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 1 de març del 2014

Cos de lletra



Ànima i físic.
L'amor és com una ombra
que els versos mostren
al mateix temps que amaguen.
També els versos són cos.

17 comentaris:

  1. "També els versos són cos"
    i es deixen tocar.

    Fita

    ResponElimina
  2. Si el verb era Deu escriure es el que més ens atança als Deus, com no haurien de ser "carn Transcendida" el teus versos?

    ResponElimina
  3. Miquel Àngel,
    gràcies per la visita, i pel comentari afalagador!

    ResponElimina
  4. Et visito sovint d'incògnit però soc un gandul i no et dic res... me perdones oi??

    ResponElimina
  5. Perdonar és comprendre, comprendre és perdonar, és la meva màxima.

    ResponElimina
  6. Jo tampoc no hi dic res, no per gandul, sinó per no trencar la porcellana.

    ResponElimina
  7. Jo tinc un parell d'amics que es van casar que portaven en el seu anell la cinta de Möbius, això és l'ànima i el cos junt amb l'amor, una interrelació de tots tres o dos si ho mires des del costat més budista.

    Una abraçada des de Russafa

    Vicent

    ResponElimina
  8. Respostes
    1. Gràcies, Jordim! Me'ls suggereix la imatge del principi al final, aquests versos.

      Elimina
  9. Els versos, extensió nostra que ens conté.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      els versos es fan jugant amb les síl·labes, la fonètica, per això es poden considerar cos sense equivocar-se.

      Elimina
  10. Com el temps i com l'amor, els versos prenen la forma que nosaltres permetem. Un encert de poema, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I un encert de comentari, Elisenda. Demà publicaràs alguna cosa?

      Elimina
  11. Els versos só cos.
    Els versos són ànima
    Els versos són ment.
    Els versos som nosaltres

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...