En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 22 de febrer del 2014

"La coneixença del dolor"

Tots els fonemes
que se t'atravessaven
ara són versos.
El teu arrossegar-te,
ara és joia de viure.
a

12 comentaris:

  1. Carme Rosanas22 de febrer del 2014, a les 10:38

    Desfer el dolor a engrunes i convertir-les en bellesa... te'n felicito de tot cor.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals22 de febrer del 2014, a les 11:08

    Carme,
    el dolor té una relació directa amb la felicitat, encara que costi d'entendre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas22 de febrer del 2014, a les 13:33

      Sí, Helena, si un sap com fer-s'ho. A mi no em costa d'entendre. Sé que és així.

      Elimina
    2. Helena Bonals22 de febrer del 2014, a les 13:34

      Per alguna cosa ets psicòloga, Carme!

      Elimina
  3. GEMMA22 de febrer del 2014, a les 13:52

    El dolor és cosa de la vida, i si et ve cal saber atendre'l, després ja en farem flors!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals22 de febrer del 2014, a les 13:56

      Gemma,
      a vegades el dolor és primer, d'altres ve després, però sempre ajuda a madurar.

      Elimina
  4. Sílvia 22 de febrer del 2014, a les 18:15

    Fantàstic! Algun dia tot el dolor és útil.

    ResponElimina
  5. Vicent Llémena i Jambet22 de febrer del 2014, a les 21:56

    Tu ja saps el que opine, no val la pena viure una vida de gaudi en el sentit de plaer i felicitat total, cal estar o haver estat en l'infern, com el Baudelaire, per a poder ser un home complet.

    Vicent

    ResponElimina
  6. xavier pujol24 de febrer del 2014, a les 10:32

    Convertir el dolor amb joia... És una de les assignatures més difícils per graduar-se en la carrera cap a la felicitat.

    Fita

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...