En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 8 de febrer del 2013

COSTA, Matías. Cuando todos seamos ricos. Pekín 2006
En qualsevol
submergiment, el cap
sol excel·lir.
La ment és la darrera
part del cos que es rendeix.

14 comentaris:

  1. En el meu cas en a l'inrevés o si més no molt diferent, hi ha en el meu cas, per exemple quan vaig acceptar la meua mort una connexió entre cos, cada part del cos que parlava a l'uníson amb la meua ment, peus, fetge, estómac, etc. I em va dir, doncs això, que jo havia de morir...

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      no acabo d'entendre el que dius. Que cos i ment van alhora?

      Elimina
    2. Jo primerament et diré que només puc parlar per mi, no intente ni exportar ni convéncer ni con-guanyar amb el que jo sent, i que per a mi si hi ha un únic comés en la meua vida és no donar amor, sinó sentir-lo, ja els altres el recullen.
      I dit això et diré que sí, que en mi funciona així, ja els antics romans ho intuïen i deien "mens sana in corpore sano".
      Jo pense, sent, escric, dic, i visc que tots som iguals i diferents com dues gotes d'aigua, però no només els homes i dones, sinó animals, pedres, planetes, etc.
      Però de veres, jo he arribat gràcies a que m'ha donat molt d'amor, moltes persones i entre elles tu, que m'has deixat exposar les meues idees al teu bloc, de vegades burdes, de vegades amoroses i de vegades que ferien.
      Gràcies de tot cor.

      Vicent

      Elimina
  2. Aquesta imatge em fa pensar en l'iceberg. La ment és la superfície de tot el que duem dins, en el cos i en el cor. M'ha agradat molt això que "és la darrera part del cos que es rendeix".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bo això de l'iceberg, Sílvia. La cara és l'espill del cos també!

      Elimina
  3. D'acord... l'última part del cos que es rendeix... quan es rendeix.

    ResponElimina
  4. I mira que de vegades, ho hauria de fer, ens deixaria més tranquils si de tant en tant reposara i no donara tantes voltes!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bo, Joana, això que dius! La ment pot arribar a ser molt pesada.

      Elimina
  5. I l'única que interpreta el món per a nosaltres. I l'única que inventa fantasies i mites.

    ResponElimina
  6. Veig un cos blanc, com el suport d'un xumet. Com voler ofegar la llengua en el llac de les paraules, vaja. Però hi sura, perquè la ment pot més que la realitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt això de "perquè la ment pot més que la realitat".

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...