En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 14 de febrer del 2013

A beautiful mind

El teu nom dringa
com un clàssic,
la teva mà
pot fer bellesa,
els teus ulls també,
i saps que estimes.
Què més vols?

10 comentaris:

  1. Respostes
    1. Carme,
      jo crec que tot, tot el que vull tenir, ja ho tinc. Ara només ho puc perdre.

      Elimina
  2. Tenint tot això només voldria conservar-ho. A beautiful mind and a beautiful poem!

    ResponElimina
  3. Potser, és més ho sé, aquest comentari passarà com un comentari condescendent i des del costat de les paraules dites amb tres cerveses en un bar, però sempre tindré, passe el que passe Helena, un bonic record teu, i de moltes persones blocaires, però sobretot teu, que has tingut la paciència d'escoltar-me, potser no senties tot el que jo sentia quan et parlava, el món de cadascun és personal, però has tingut l'amor de deixar-me un lloc, sempre amablement al teu bloc.
    Una altra vegada gràcies

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que maco, Vicent!
      Em va agradar molt quan vas dir que el meu és el nom entre noms, crec que m'hi he basat en l'entrada del poema.

      Elimina
  4. Què més vull? un sobre ple de bitllets d'aquells amb molts zeros.
    (Oh, no! m'acabo de carregar tot l'ambient poètic del post! Ho lamento...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, no hi ha com ser materialista! Però em quedo amb el meu poema.

      Elimina
  5. els classics no deixen de ser aixo, poemes, pintures, cançons fetes amb tant de cor que et claven...les abandones, pero hi tornes quan les necessites i sempre estan, callades, sense remor i sense demanar res a canvi, amor en majuscules.
    precios poema Helena

    ResponElimina
    Respostes
    1. "i sense demanar res a canvi, amor en majúscules", completament d'acord. Què més vull? Que tu trobis el poema preciós.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...