En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 13 de desembre del 2012

1

Ahir, aquesta finestra oberta a tots
va fer un any.
Un temps en què he passat
d'observadora a inventora,
fugint de la monotonia.
Amb plaer i goig alhora.
He provat de fer poesia inspirant-me
en els meus autors preferits,
d'entremesclar la imatge i la realitat,
com em va aconsellar un bon amic.
De trobar el to, l'equilibri personal.
Els vostres comentaris,
que són un eco del que escric,
m'han fet anar endavant.

32 comentaris:

  1. Felicitats, Helena! Sobretot perquè amb aquesta finestra els que ens hi acostem també descobrim un altre tipus de poesia, la teva. A mi almenys, m'ha canviat la manera de veure moltíssimes coses i he après moltíssim llegint-te i comentant-te. Crec que el to ja l'has trobat, ara toca continuar endavant, sempre endavant. Amb tot el que tens i tot el que et queda per dir i transmetre. Aix, m'he enrotllat, perdona. M'agrada molt quan dius que has passat d'observadora a inventora. Jo diria a escriptora. Una abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      d'escriptora, per metonímia almenys, ja n'era! Em continua agradant molt la crítica, ja ho saps. Tot el que faig m'agrada. No sabia que t'he canviat tant en la manera de veure moltes coses!

      Elimina
  2. Doncs per molts anys, i per molta poesia, Helena. Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicicle,
      tu que ets en l'origen del bloc, gràcies per felicitar-me!

      Elimina
  3. Si el teu bloc acomplira vint o trenta anys més seria bon senyal, seria símptoma de que la llibertat encara hi serà al nostre poble, i que podrem escriure en llibertat, jo que veig un futur molt negre i molt magre a la llibertat espere que tot el que sent siga un miratge o un malson que em provoca el meu malestar personal i res més.
    I espere haver-te influït d'alguna manera i només des del moment en què t'he desitjat bons desitjos, i tot isca bé, pel bé de tots tot i que a alguns els poguera semblar el contrari.

    Una abraçada i que seguisques per molts anys amb el bloc.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també espero tenir-lo per molts d'anys, Vicent.
      Una abraçada!

      Elimina
  4. No sempre entenc el que escrius, però m'agrada vindre a mirar.
    Moltes felicitats, Helena!

    ResponElimina
  5. un any? recordo quan el vas encetar com si fos ahir..
    m'agrada la teva finestra i tot allò que hi dius, per molts anys!!

    ResponElimina
  6. lolita,
    un any molt dens! Aprofito qualsevol moment per dedicar-m'hi, no sé fer les coses d'una altra manera.

    ResponElimina
  7. Molt coherentment fas un poema de la reflexió sobre un any de la teva pròpia obra.
    Un honor acompanyar-te en aquest viatge quotidià de prospecció en significats i significants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard,
      un honor que m'acompanyis! M'agrada la poesia com a "prospecció en significats i significants".

      Elimina
  8. Se't felicita, Helena. Per la teva constància, per la teva reflexió, pel teu progrés. Continua, que som aquí.

    ResponElimina
  9. No ho he celebrat amb cap altre bloc, aquest és molt especial per a mi! Tot i que allò meu és la crítica, només allà em moc com peix a l'aigua. Potser ho fa l'experiència.

    ResponElimina
  10. Compartir es una de les paraules mes ben parides que existeixen, en tots els seus ambits, fins i tot en el silenci, en la comprensio, en amoinar.me quan t' ensumo tristesa, en fer/nos persones primer i per sobre de tot.
    Em trec el barret amb el meu nou tres quarts i et faig una breu pero sentida reverencia/ sofisticada diries tu....
    gracies per ser.hi guapissima.
    ara si, un peto

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sorprens sempre, Enric! No me'n recordo d'haver fet servir la paraula "sofisticada", el que jo escric us ho feu vostre al capdavall.
      Gràcies per ser-hi tu, guapíssim.

      Elimina
  11. Moltes felicitats, nina!!
    És una plaer passar pels teus raconets sempre.

    Bessets!

    ResponElimina
  12. Felicitats Helena! El fet de que t'endinsis en la poesia ja és tota una alegria.
    Petons.

    ResponElimina
  13. Bonica finestra que els que la mirem trobem en ella el més sentit dels teus poemes.
    Segueix obrint la finestra i deixant que poguem ficar el nas.

    ResponElimina
  14. Aquest comentari sí que és sentit, Imma!

    ResponElimina
  15. Moltes Felicitas Helena!!! Que per molts anys continuem gaudint del teu saber i la teva generositat. Ets una gran amiga!!

    Petons.

    ResponElimina
  16. Quina il·lusió, Núria! Tu sí que ets una gran amiga, si no, no faria tant de temps que en som. Diuen que els amics, amb els anys, milloren com el vi.

    ResponElimina
  17. Per molts més anys de poesia, Helena i que tots ho gaudim vers rere vers amb tu!!!

    Besos i versos!!!

    ResponElimina
  18. Si no fos tan ingrat et vindria a veure mes sovint , de vegades vinc i no et dic res perque me fas pensar massa i m'atabalo , me perdones? SI?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel Àngel,
      doncs mira que tu sí que em fas pensar a mi! Clar que et perdono!

      Elimina
  19. Sinyora Helena,
    al capdavall del vers
    hi trobaràs un peu.
    El meu iambe, sorprès,
    et busca per abraçar-te.

    Un petonàs, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt el teu poema improvisat, Montse! Em sento molt agombolada!

      Elimina
  20. T'agombolem, Helena, i en celebrem l'any. Gràcies.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...