En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 27 de novembre del 2012

Darrere els blocs

M'agrada de ser fidel a les imatges,
de fer transparents els versos,
d'omplir els llocs buits de les novel·les,
i de dir sempre alguna cosa.
De la forma al contingut,
de l'estructura a l'ornament.

10 comentaris:

  1. Quan llegim i interpretem una novel·la, un poema o un assaig hi posem llocs que no han estat omplerts del nostre si, i fem la novel·la o l'escrit i també el fem nostre i anem, si més no quan jo escric anem d'allò connotatiu a allò denotatiu i intentem ajuntar les dues facetes en una de sola, això ho fan els poemes més bonics, cosa que l'assaig no hi arriba o si arriba ho fa amb molta dificultat i la novel·la està al terme nig entre ambdós.

    Una abraçada ben càlida de

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que l'assaig pot ser com la poesia, tot depèn de l'escriptor. I la poesia com l'assaig!

      Elimina
  2. Em fas pensar en el poema que et deia l'altre dia de Margarit i que no en recordava el títol: "Ser el que dius". Helena, t'admiro molt la sinceritat de ser el que dius ser, de dir sempre alguna cosa, la transparència dels teus versos. Va, et copio el poema, que ja deus conèixer i que potser s'allunya del teu, però que com que m'agrada molt no me'n puc estar:

    Ho has construït al teu entorn.
    T’ha protegit i t’ha aïllat.
    Dels fonaments bastits amb l’admiració
    Sota els murs de la teva poesia,
    No t’avergonyeixis: són segurs.
    Van fer patir l’infant. El vell ja no.
    No imaginaves aquests murs tan alts.
    Ara el que t’ha de preocupar
    És ser el que dius. No hi ha res més
    Que et doni empenta per saltar.

    ResponElimina
  3. Ser el que dius, fer en la vida igual que en la poesia. M'agrada molt, no el coneixia, Sílvia. De quin poemari és?

    ResponElimina
  4. Holla,

    I am Brazilian ( Brazil )
    I have a blog.
    Please, you can now follow-me this blog.
    Welcome to my blog.
    I am happy
    HERE
    www.josemariacosta.com

    ResponElimina
  5. Els versos transparents... hi ha qui es pensa que per fer poesia bona ha de rebuscar paraules i embolicar-les, i jo crec això, la poesia ha de ser transparent, a d'arribar a qui la escolti.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imma,
      em referia més aviat a fer transparents els versos que analitzo, però en general és veritat que sóc força transparent. A mi m'agrada tot en poesia, si és bo.

      Elimina
  6. De vegades dóna laimpressió que l'artista veu el crític com l'enemic, rere la trinxera... Aquests justíssims versos teus ens fan veure com col·labora aquest amb aquell i el neteja, fixa i dóna esplendor...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Eduard! Fas justícia a algú que prova de fer justícia.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...