En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 25 d’octubre del 2012

L'important

Puc haver una rosa blanca.
Una rosa roja
es pot creuar
en el meu camí.
Però el mes d'abril és fugisser,
no en trobaré cap més.

[per a les Itineràncies poètiques]

19 comentaris:

  1. El que et dic és que mai no se sap quan trobarem o trobem una rosa roja o blanca o de qualsevol tipus, jo mira, ara pense que si em quedara vidu no em tornaria a casar i em faria o capellà o monjo, però mai no se sap i quan creus que ja ho saps tot te n'adones que fas les coses sense una veritable consciència pudridora dels resultats.
    I moltes coses encara són possibles si no totes, perquè hem de posar els límits en el tot i dir sempre gairebé tot.

    Abraçadeta d'un russafenc

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diu Tabucchi que pots tenir un gran amor, dos grans amors, però un altre ja és massa!

      Elimina
    2. Malgrat Tabucchi, fes-me cas a mi que he fet un anàlisi, i jo sé que la fe en algú no es demana, hi ha o no hi ha, però et dic mentre tu i jo estiguem bojos o folls en el bon sentit, és a dir que no siguem homes ni dones freds, que són els més sans o que tenen la realitat de l'amo, podrem estimar, tant se val que creiem que ho sabem tot de l'amor, mai no arribarem a estar podats per a ell, l'amor.
      I et dic, que no es pot passar de ser foll, és a dir, de tenir la realitat nostra a la d'un home fred o assenyat, cadascun és com és i riu-te, i plora, però de joia, si és que em creus, i si no em creus ho veuràs tu mateixa amb el temps, ja tingues huitanta com trenta anys, estimaràs!

      Elimina
    3. I com et dic huitanta anys et dic cent o cent cinquanta, els que et poses com a límit.

      Una abraçada russafenca valenciana

      Vicent

      Elimina
    4. Vicent,
      tants caps tants barrets, Racionero diu Cómo sobrevivir a un gran amor seis veces. Però jo sóc tradicional i poc convencional alhora, no he deixat mai ningú, sóc fidel per naturalesa, i sols ser dir "aquesta persona i només aquesta persona".

      Elimina
  2. Perquè tenir un jardí complet és demanar massa, oi? :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El jardí complet embafa, i deixes de valorar el que tens.

      Elimina
  3. Les roses blanques tenen tantes espines com les vermelles, igual de belles, igual de doloroses.
    Però els mesos d´ abril sempre els esperem, i de vegades tornen
    Bon cap de setmana guapa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les roses blanques són com les vermelles, però amb una diferència que no dic.

      Elimina
  4. M'has fet pensar en la cançó de Sabina "quién coño me ha robado el mes de abril?". M'agrada més la teva metàfora, però.

    Quina diferència hi ha entre les blanques i les vermelles? Per a mi les blanques evoquen una puresa ideal i les vermelles la passió més carnal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diuen que les flors blanques són símbol d'amistat, les roges d'amor i les grogues de gelos.

      Elimina
    2. Ara entenc perquè no m'agradaven les grogues, i sense saber-ho!

      Elimina
    3. Les roses grogues les regala a Ellen Olenska el protagonista de L'edat de la innocència. En tinc un bon record.

      Elimina
  5. La rosa seria perfecta sense espina, o com essència, però malauradament no hi ha rosa que dure tota una vida o plaer que no comporte dolor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Love lasts forever", deia la meva professora de poesia anglesa. Jo me la vull creure.

      Elimina
  6. Com l'enamorament, la rosa roja es creua un cop i es marceix acte seguit. Però com l'enamorament pot ser tributari de l'amor que perdura i arriba a la maduresa, l'abril que mor dóna pas al maig, la primavera a l'estiu càlid,i l'estiu a la tranquil·la tardor.
    La fugacitat del temps, la rauxa i bellesa de la primavera, sempre encenen un poema amb l'exaltat lirisme,un lament que es dirigeix ja cap al futur en què el viurem com irrecuperable, Paradoxalment, és un lament que, transformat en art, ens ajuda a encarar aquesta davallada i les pèrdues successives que comporta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hi ha, com Alberoni, que creuen que l'enamorament és l'únic que importa. Ni amor, ni estiu, ni tardor, com Petrarca, sempre enamorat, "in vita di madonna Laura", "in morte di madonna Laura".

      Elimina
  7. L'amor, com la rosa, ha de ferir per a que se'n pugui parlar eternament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Completament d'acord, cantireta. M'agrada la cançó de la pel·licula Wilt, "Love hurts..."

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...