En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 3 d’abril del 2012


Estimo el vers,
l'estima torna a mi
si escric amb ganes.
El que escric no em fa trista,
ni la pena em fa escriure.



14 comentaris:

  1. Continues les teves indagacions metapoètiques. Amor que es retroalimenta en el poema, pena que no en brota ni el provoca. Hi sura, tanmateix, en algun vers?

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que és el meu tema preferit, el de la poesia. Altres temes relacionats amb ella, tots sols m'embafen. No hi pot surar, la pena, perquè per a mi la poesia només és sinònim de felicitat. I no en vaig gens sobrada!
      Gràcies, Eduard, pel teu comentari tan lúcid!

      Elimina
    2. És meravellosa la teva convicció que l'art produeix felicitat,que ja conec d'altres afirmacions teves.

      Elimina
    3. És una convicció que prové d'altres èpoques en la meva vida, que no hi tenen res a veure amb l'actual. I que duri.

      Elimina
  2. Poema molt ben aconseguit i coherent: perfecte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Té relació amb una de les teves últimes entrades. Coherent ho és, perfecte no sabia que també!

      Elimina
  3. Si estimes el que escrius, i el que escrius fa estimar i porta alegria, que més pots desitjar?
    Bonic poema i filosofia de viure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que escric em fa tenir comentaris com els teus, entre d'altres coses. Gràcies!

      Elimina
  4. Doncs viu, escriu i somriu. I la pena al riu!

    ResponElimina
  5. Jo estimo el teu vers. I la felicitat em ve afegida quan et recordo.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...