El teu plus de joia

AGUS Larus ridibundus "Riu Congost"

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Alguna vegada has volat,

i ara voles en el record,

que es projecta en els teus versos,

en la seva forma, en el seu fons.

Passant del blanc lluminós

a l'ombra del que vas ser.

Qui sap si, paradoxalment,

no ets més afortunada ara,

més rica que l'or dels seus cabells.

Helena Bonals

Cielos y mares

atraviesan mis días.

Vuelo rasante.

Fackel

Oxímoron

PUJOL, Xavier a Queralbs

Aquesta manta cristal·lina

cobreix una calidesa que encara dorm 

i pot ser desvetllada, com algues roges 

per sota la superfície de l'aigua.

No és fred aquest cafè,

ni amarga aquesta neu,

quan hi ha correspondència.

Pont de Ferro

Repte viual 366 El pont Eiffel

dins Relats en català

Un pont ara ja buit

que parla de la solitud

de no voler trepitjar 

la realitat que ens fa mal.

Però la intempèrie continua

travessant les reixes.

Aquella torre Eiffel 

creix en alçada,

aquesta en profunditat.

La mateixa que connecta 

aquells opòsits que fan art.

Gradient

AGUS Temps de tardor 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Quan el futur esdevé més i més 

incert, emboirat, opac.

Fas com la malenconia,

cultives la negror.

Però té tanta bellesa aquest 

lament de les muntanyes!

La seva profunditat és la teva,

la teva exigència s'hi projecta.

Quatricromia

GARCIA, Juan dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Darrere d'aquest cel, color del quadern

on ara escrius, tu saps que s'hi amaguen

cian, magenta i groc. I que amb un sol haiku 

vas aprendre a volar, com un accent sobre una lletra.

Plantejament, nus i desenllaç componen 

la perspectiva amb què ho veus tot.

Se't fa difícil destriar-los,

de l'un a l'altre només hi va un sospir.

Però al darrer vers hi ha tot el pes.

Iceberg

Niporepte 430 Iceberg fotogènic

dins Relats en català

Glaçó gegant

Allò que calma
tots els cops amagats
que té el destí.

Cristal·lització

Talment resina,
el gel conserva dins
el teu sentir.

Helena Bonals

Tot el que amaga

més enlla del reflex.

Immensitat.

Carme Rosanas

Gel que s'eleva

a l'horitzó llunyà.

Llàgrimes fredes

dins un silenci glacial.

Secrets d'amor segrestats.

sa lluna

L'iceberg amaga

una blancor que mata

com arma freda.

Xavier Pujol

Eisberg in Gefahr

Imposante Urgewalf

Wehe, wenn sie schmilzt.

Sean Jeating

A la deriva.

Simetría del agua.

Mi contemplación.

Fackel

Analogia

Repte poètic visual 365 Castanyes torrades

dins Relats en català

Pocs saben que cal sempre

un espai en blanc,

un marge perquè el text respiri,

sobretot el d’un poema,

el que vol transcendir més.

L’horror vacui fa que molts

omplin tot el full, i més encara.

Però un poema més llarg

d’una pàgina és prosa.

De la mateixa manera,

si no vols que les castanyes

en coure-les surtin volant,

cal fer-hi sempre un tall lateral.