Escala de grisos

MICOLAU, JJ Boira al parc del Falgar 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

De quan el cel toca de peus a terra,

o simplement sembla que dalt i baix

es confonguin, s'entremesclin, 

semblin el mateix.

La boira ja és un núvol baix.

I els reflexos a l'aigua, com una metàfora,

el sentiment que arrossega amb ell.

Sense misteri no hi ha amor,

sense encegament no es fa poesia.

En mode femení

Niporepte 433 Lliure

dins Relats en català

La nit fa dona,
les corbes, la bellesa,
també són seves.

Helena Bonals

Corbes de dona,

bellesa que flueix,

llum entre ombres.

sa lluna

Un fil de llum

entre la nit i tu.

Corbes de foc.

Carme Rosanas

Idas y vueltas

curso de sus contornos.

Sinuosidades.

Fackel

Solstici d'hivern

Repte poètic visual 367: Què s'esmuny?

dins Relats en català

Com l'oli que prové d'un trull, així tu t'esprems

per poder escriure això. Sempre hi haurà 

alguna escletxa per on transcendeixi la vena poètica.

El gel de l'hivern, amb el sentiment petrificat,

anhela transformar-se en alguna cosa més,

com un riu fet de versos, un camí cap 

al mar que t'espera i, sense saber-ho, ho saps.

El teu plus de joia

AGUS Larus ridibundus "Riu Congost"

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Alguna vegada has volat,

i ara voles en el record,

que es projecta en els teus versos,

en la seva forma, en el seu fons.

Passant del blanc lluminós

a l'ombra del que vas ser.

Qui sap si, paradoxalment,

no ets més afortunada ara,

més rica que l'or dels seus cabells.

Helena Bonals

Cielos y mares

atraviesan mis días.

Vuelo rasante.

Fackel

Oxímoron

PUJOL, Xavier a Queralbs

Aquesta manta cristal·lina

cobreix una calidesa que encara dorm 

i pot ser desvetllada, com algues roges 

per sota la superfície de l'aigua.

No és fred aquest cafè,

ni amarga aquesta neu,

quan hi ha correspondència.

Pont de Ferro

Repte viual 366 El pont Eiffel

dins Relats en català

Un pont ara ja buit

que parla de la solitud

de no voler trepitjar 

la realitat que ens fa mal.

Però la intempèrie continua

travessant les reixes.

Aquella torre Eiffel 

creix en alçada,

aquesta en profunditat.

La mateixa que connecta 

aquells opòsits que fan art.

Gradient

AGUS Temps de tardor 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Quan el futur esdevé més i més 

incert, emboirat, opac.

Fas com la malenconia,

cultives la negror.

Però té tanta bellesa aquest 

lament de les muntanyes!

La seva profunditat és la teva,

la teva exigència s'hi projecta.