Regant amb llum

MIGURENA Regant amb llum

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Un poema visual és com el negatiu

d'un fet de lletres, així com la teva lectura

és claror sobre algun dels pètals d'una flor.

La qual sobreviu sense la llum del sol

que ja s'ha post, però que continua

en algun lloc, esperant una nova alba. 

Helena Bonals

Moment visual

brillant com un llampec.

Una mirada.

Sa lluna

Línies de claror, sobre la flor.

Com versos tremolosos

il·luminats pels pètals de llum.

Carme Rosanas

Versos al cel

Repte poètic visual 361 Pluja de perseids

dins Relats en català

També d’estrelles patim sequera.
Quan no les tapen els núvols,
s’amaguen darrere dels arbres,
o la contaminació lumínica
no permet de veure-les.
Però, pacientment, aixequem
la vista cap al campanar més alt,
que identifiquem amb el sublim
perquè és el que més s’hi acosta.
I ens mullem amb unes llàgrimes
que refresquen sense dur aigua.

Persistència

Fotografia de Núria Vert

Les branques seques,

amb forma de foguera,

miren cap amunt, enlluernades.

I es voldrien banyar al riu,

que tampoc deixen de petja.

Són com el meu poema

davant d'aquesta imatge,

que val per mil versos.

Extrems

Fotografia de Núria Vert

D'un punt a un altre,

la línia recta no sempre és el millor.

Per trobar una escletxa de núvols blancs,

cal travessar-ne de foscos.

El cel és abstracte, la platja figurativa.

La mar és llum, les illes són ombres.

Cada element té el seu paper 

en el decorat de la nostra existència.

La fotografia, el poema, 

són fets de tots.

Pàl·lida morenor

Fotografia de Núria Vert

Voldria abastar la lluna

que penja del cel.

Voldria només

 recolzar-me en la roca

que sura en l'aigua.

Que el reflex de l'astre

parli de la plenitud

de tenir-ho tot.

Les Medes

 

Fotografia de Núria Vert

Aquest sol encalitxat, amb els batents oberts,

és com reviu el teu deler en allò que escrius.

La passarel·la amb la pauta per omplir

fa que no et decantis massa a cap extrem,

et protegeix de la intempèrie.

El teu tresor en quatre illes, 

com les etapes de la vida.

La més candent, la de la maduresa,

per a qui en sap ser digne,

per a qui sap esperar.

He mirat aquesta terra

AGUS Muntanyes del Ripollès 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Entre terra i cel,

els núvols de la poesia.

Entre passat i futur,

els somnis que s'imposen.

El teu somieig

és el que connecta

el visible amb l'invisible.