Propina II

 

Foto meva a Navarcles

Per al premi Instapoema MMP 2025

Verd innocència, blanc cotó fluix.

Narcís emmillarant-se al cel.

Que quan tot sembla haver acabat,

els núvols en són l'eco,

i l'art plagia la vida. 

La propina, com la inspiració,

no es pot donar per feta.

És la joia que es desprèn de viure.

És la goma amb què s'esborren

totes les imperfeccions,

amb la qual et redimeixes.

Propina

Potser vindrà un altre matí més pur/ i ens retornarà la tendresa.

Miquel Martí i Pol

Fotografia meva a Navarcles

per al premi InstapoemaMMP 2025

Aquests turons que s'albiren

al fons de molts carrers del meu poble

són mitja vida per a mi.

Amb l'altra meitat no sempre hi compto.

Si no saps transmutar 

en alguna forma nova el teu desig,

és que potser mai no has estimat. 

A banda de la verdor perenne,

cal alguna cosa més per 

omplir l’existència.

Com una bona vista.

Regant amb llum

MIGURENA Regant amb llum

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Un poema visual és com el negatiu

d'un fet de lletres, així com la teva lectura

és claror sobre algun dels pètals d'una flor.

La qual sobreviu sense la llum del sol

que ja s'ha post, però que continua

en algun lloc, esperant una nova alba. 

Helena Bonals

Moment visual

brillant com un llampec.

Una mirada.

Sa lluna

Línies de claror, sobre la flor.

Com versos tremolosos

il·luminats pels pètals de llum.

Carme Rosanas

Versos al cel

Repte poètic visual 361 Pluja de perseids

dins Relats en català

També d’estrelles patim sequera.
Quan no les tapen els núvols,
s’amaguen darrere dels arbres,
o la contaminació lumínica
no permet de veure-les.
Però, pacientment, aixequem
la vista cap al campanar més alt,
que identifiquem amb el sublim
perquè és el que més s’hi acosta.
I ens mullem amb unes llàgrimes
que refresquen sense dur aigua.

Persistència

Fotografia de Núria Vert

Les branques seques,

amb forma de foguera,

miren cap amunt, enlluernades.

I es voldrien banyar al riu,

que tampoc deixen de petja.

Són com el meu poema

davant d'aquesta imatge,

que val per mil versos.

Extrems

Fotografia de Núria Vert

D'un punt a un altre,

la línia recta no sempre és el millor.

Per trobar una escletxa de núvols blancs,

cal travessar-ne de foscos.

El cel és abstracte, la platja figurativa.

La mar és llum, les illes són ombres.

Cada element té el seu paper 

en el decorat de la nostra existència.

La fotografia, el poema, 

són fets de tots.

Pàl·lida morenor

Fotografia de Núria Vert

Voldria abastar la lluna

que penja del cel.

Voldria només

 recolzar-me en la roca

que sura en l'aigua.

Que el reflex de l'astre

parli de la plenitud

de tenir-ho tot.