Per què per a una dona que sigui dona
és imprescindible que li diguin que l'estimen,
encara que sigui mentida,
i al seu torn els homes en prescindeixen,
no s'immuten quan els ho dius?
Tot es redueix al flirteig per aquells
que només viuen en un món de pur joc.
Quan el perfum és fora del flascó
ja no es pot retenir.
diumenge, 16 de juliol del 2017
dilluns, 10 de juliol del 2017
Vocació
 |
| Aquàtica dins Relats en català |
Sempre endavant.
Submergida en els versos
guanyes la llebre.
Helena Bonals
A un mar de versos
entre llençols maragdes
els mots avancen.
Xavier Pujol
Sempre hi ha un vers
guardat sota l'escut
que mai aflora
i en l'oceà del temps
els segles en fan roca.
KEFAS
És amb la closca
que es diu, molt més que amb l'aigua
que és transparent.
Helena Bonals
La closca parla,
entre les transparències,
d'allò que amaga.
Carme Rosanas
La closca amaga
un cos lleuger, valent
que sempre avança.
Glòria Bosch i Morera
divendres, 7 de juliol del 2017
La meva inspiració
 |
| Fotografia de Gabriel Salvans, 6 de juliol del 2017 |
En cada imatge
sóc jo: deix infantil,
molt exigent
i un bon tros poc humana.
Dignitat de lectora.
dimecres, 5 de juliol del 2017
Abstracció natural
 |
| Pell de sorra dins Relats en català |
El vent modela
la forma de l'arena
com l'art les lletres.
Helena Bonals
Com escultures
formes capricioses
que fan onades.
Xavier Pujol
Filles del vent
ens volen seduir
amb pits d'arena
KEFAS
Color de sorra.
El gest de cada duna,
com el teu cos.
Carme Rosanas
dimarts, 4 de juliol del 2017
La culpa
On és el lliure albir?
Els que disparen a matar,
només ho fan en ser manats.
Els caps només manen, no disparen.
Però les armes, metonímia de tots dos,
continuen occint en la guerra.
Peons o alfils, blancs o negres,
us arrossegueu per sempre
pel tauler de l'existència,
que no és pas cap joc.
Jo també estimo
perquè m'han seduït abans,
tot i que sempre
com qui no vol la cosa.
Els que disparen a matar,
només ho fan en ser manats.
Els caps només manen, no disparen.
Però les armes, metonímia de tots dos,
continuen occint en la guerra.
Peons o alfils, blancs o negres,
us arrossegueu per sempre
pel tauler de l'existència,
que no és pas cap joc.
Jo també estimo
perquè m'han seduït abans,
tot i que sempre
com qui no vol la cosa.
diumenge, 2 de juliol del 2017
La immediatesa
El goig més gran
de llegir una novel·la:
aquells arguments
que quan els necessites
no has sabut trobar.
de llegir una novel·la:
aquells arguments
que quan els necessites
no has sabut trobar.
dissabte, 1 de juliol del 2017
El que resta del dia
M'agrada de sentir-me lliure
dins la mètrica que és la meva feina.
Trobar goig en el que faig.
Aspirar a una bona nota
sense tenir por de caure de la corda.
I, després, amb la mica de temps
que em queda, trobar un poema
que no és més que un pinyol.
Allò que la majoria llença
però que a mi em permet
de reproduir-me i anar endavant,
d'aspirar a més bellesa.
dins la mètrica que és la meva feina.
Trobar goig en el que faig.
Aspirar a una bona nota
sense tenir por de caure de la corda.
I, després, amb la mica de temps
que em queda, trobar un poema
que no és més que un pinyol.
Allò que la majoria llença
però que a mi em permet
de reproduir-me i anar endavant,
d'aspirar a més bellesa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)