Llapis esborrat,
ploma ratllada,
fulls estripats,
nervis gastats,
vergonya soferta.
I joia de viure,
al capdavall.
En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dilluns, 14 de gener del 2013
dissabte, 12 de gener del 2013
![]() |
| Dins el bloc Col·lecció de moments de la Carme |
Ulls grans, com fars,
mostren l'interior.
Boca en silenci.
dimecres, 9 de gener del 2013
dilluns, 7 de gener del 2013
dimecres, 2 de gener del 2013
Bellesa i progrés
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...

