Solstici d'hivern

Repte poètic visual 367: Què s'esmuny?

dins Relats en català

Com l'oli que prové d'un trull, així tu t'esprems

per poder escriure això. Sempre hi haurà 

alguna escletxa per on transcendeixi la vena poètica.

El gel de l'hivern, amb el sentiment petrificat,

anhela transformar-se en alguna cosa més,

com un riu fet de versos, un camí cap 

al mar que t'espera i, sense saber-ho, ho saps.

El teu plus de joia

AGUS Larus ridibundus "Riu Congost"

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Alguna vegada has volat,

i ara voles en el record,

que es projecta en els teus versos,

en la seva forma, en el seu fons.

Passant del blanc lluminós

a l'ombra del que vas ser.

Qui sap si, paradoxalment,

no ets més afortunada ara,

més rica que l'or dels seus cabells.

Helena Bonals

Cielos y mares

atraviesan mis días.

Vuelo rasante.

Fackel

Oxímoron

PUJOL, Xavier a Queralbs

Aquesta manta cristal·lina

cobreix una calidesa que encara dorm 

i pot ser desvetllada, com algues roges 

per sota la superfície de l'aigua.

No és fred aquest cafè,

ni amarga aquesta neu,

quan hi ha correspondència.