Encara que jo m'inclino sempre pels colors vius, reconec que en els colors foscos també hi ha una gran bellesa i penso que és perquè els relacionem amb sentiments tan autèntics com la tristesa, la malenconia, la incertesa... als que tu tan bé saps posar paraules. Abraçada, Helena!
¡Que hermosas fotografías! No solo capturan la belleza del paisaje, también inmortalizan ese divino contraste de luz y sombra, que se ven orlados con aquella “cortina vaporosa” que le añade un misterio especial, trasluciendo sus encantos, como las sedas de un traje de novia, enamorando con su imagen los ojos de todo espectador. Y tus versos autora, imprimiendo en ella una analogía de la vida misma, son un mágico complemento que suman al paisaje, para así disfrutar aún más, de este momento de placer. ¡Gracias! ¡Muchas gracias por compartir tu arte!
Un poema profund on descrius aquestes muntanyes, entre els núvols. Realment m'ha agradat. Ja està una bona inspiració. Que passes un bon dia. Una abraçada.
Cal ser profund i exigent sempre, en l'art i en tot, i mantenir el cap clar i l'esperança altiva davant un futur que ens apareix tèrbol i rúfol. Per sort, la bellesa, l'art, ens hi poden ajudar per no rendir-nos.
Quan el futur esdevé incert i tan negre, algú escriu un bonic poema i surt el sol.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Sa lluna,
EliminaÉs per això que deuen ser els poemes. Però aquestes fotografies, tal i com dic, em semblen precioses.
Negros o blancos
ResponEliminalos paisajes engañan
huérfanos de luz.
Sí, Fackel, costa d'identificar res dins d'aquestes ombres.
EliminaDisculpa, era yo.
ResponEliminaSort en tenim de la bellesa que ens fa sentir en positiu, ja sigui en imatges o en versos, com és el cas doble, ara mateix a casa teva.
ResponEliminaMoltes gràcies, Carme. M'agrada de trobar coses positives, de "posar llum a la foscor".
EliminaEncara que jo m'inclino sempre pels colors vius, reconec que en els colors foscos també hi ha una gran bellesa i penso que és perquè els relacionem amb sentiments tan autèntics com la tristesa, la malenconia, la incertesa... als que tu tan bé saps posar paraules.
ResponEliminaAbraçada, Helena!
Teresa,
Eliminaels colors de la roba que portem a la tardor no m'agraden tant com els d'estiu, però l'art és enemic de la monotonia, ho deia Forster.
Com m'ha agradat això del "lament de les muntanyes".
ResponEliminaPer alguna cosa ets un muntanyenc, Xavier! És que volia conferir sentiment al poema.
EliminaFitting words for two fairytale-like beautiful photos.
ResponEliminaKudos, Helena!
Moltes gràcies, Sean! Sí que en són, de conte de fades, aquestes fotografies. Jo que soc com una nena m'hi projecto.
Elimina¡Que hermosas fotografías!
ResponEliminaNo solo capturan la belleza del paisaje, también inmortalizan ese divino contraste de luz y sombra, que se ven orlados con aquella “cortina vaporosa” que le añade un misterio especial, trasluciendo sus encantos, como las sedas de un traje de novia, enamorando con su imagen los ojos de todo espectador.
Y tus versos autora, imprimiendo en ella una analogía de la vida misma, son un mágico complemento que suman al paisaje, para así disfrutar aún más, de este momento de placer.
¡Gracias! ¡Muchas gracias por compartir tu arte!
Moltes gràcies, Juan Carlos. De llum i ombra ja és feta la vida.
EliminaUn poema profund on descrius aquestes muntanyes, entre els núvols.
ResponEliminaRealment m'ha agradat. Ja està una bona inspiració.
Que passes un bon dia.
Una abraçada.
Rafael, només faltaves tu per comentar-me! Moltes gràcies!
EliminaCal ser profund i exigent sempre, en l'art i en tot, i mantenir el cap clar i l'esperança altiva davant un futur que ens apareix tèrbol i rúfol. Per sort, la bellesa, l'art, ens hi poden ajudar per no rendir-nos.
ResponEliminaEncara bo que ens queda la poesia, Ramon.
Elimina