La gerra i l'aigua

JUANJO Coneixes Granollers?

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

M'agrada la música perquè m'agrada el silenci.

Necessito la prosa perquè desitjo el lirisme.

Les majúscules són tan importants,

per a mi, com la lletra petita.

M'allibero quan em continc.

Parlo amb els ulls,

captivo amb el somriure.

Soc un ocell sense ales,

una virtuosa que no sap que ho és.

Estimo sense reserves,

sense demanar res a canvi.

Em mou la bellesa, la real i la figurada.

Trobo l'alegria sota les pedres

o bé cobrint-les de cal·ligrafia.

Soc un llamp i la foscor que l'acompanya.

Laberint

Niporepte 429 Laberint dins Relats en català

Te'n sortiràs
de tot aquest embull,
sent voliaina.
Ha arribat la teva hora
de poder enlluernar.

Portem tanta boira als ulls

Repte Poètic Visual 364. La tempesta

dins Relats en català

Cel amenaçador, verd esperança.
Anar endavant, entre
clarobscurs que ofeguen.
Qui no ha conegut l'infern
no ho té fàcil per albirar el cel blau.
Malgrat els núvols que semblen fets de pedra,
les espigues són arrossegades pel vent.
La lluita entre fred i calor,
de l'estació que és entre hivern i estiu,
es projecta en la terra i l'aire.

Latent

Fotografia meva a Navarcles

Un balcó tancat, a la vida.

Una finestra oberta en l'art.

Encara que només sigui virtual,

el cel amb lluna que t'espera

ningú no te'l prendrà.

Perfecte esperpent

GOYA, Francisco de

El sueño de la razón produce monstruos

Etiqueta estètica.

Tristesa pretesa.

Deliri savi.

Nervis sobris.

Ànima àvida.

Closca fosca.

Estigma paradigmàtic.

Primavera severa.

Trastorn de l’entorn.

Impacte abstracte.

Cabòria categòrica.

Irascible amable.

Peremptòria peresa.

Boira eufòrica.

Passatge

Fotografia meva de Sant Benet de Bages, 

6 d'octubre de 2025 al matí

Quan les ombres deixen pas al sol,

i els núvols amainen,

el que no minva pas és la bellesa,

que segueix el curs

d'un riu que no es veu,

però que ho condiciona tot.

Trencant la monotonia,

un parell d'arbres mig del terra,

mig del cel, amb uns turons

mig del passat, mig del futur.

El moment en què la prosa es fa poesia.

Entre prou i massa

Fotografia meva al pont entre Navarcles i Sant Fruitós

De tota l'esplendor d'aquest dia de rerevera,

només en podré conservar aquest raig de sol

travessant la fotografia, fent-se vers.

N'hi ha que preferirien el decorat,

jo em quedo amb l'essència.

Un instant pot omplir, si no tota una vida,

almenys una estació sencera.

Helena Bonals

Raig de sol daurat,

l'essència d'un instant

omplint el cor.

sa lluna