En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 13 de maig del 2025

Que no s'hi valen excuses



Si no trobes temps per a la teva propina,
sense esdevenir una obsessió per a tu,
si pots passar l'estiu o el cap de setmana sense,
o aconsegueixes de viure sense obrir els batents,
sense la teva vocació més enllà de l'ofici,
és que no ets una autèntica lletraferida,
encara que tinguis sortida com una dona de la vida.

12 comentaris:

  1. Dan las horas.
    Abismo de palabras.
    Revelaciones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      Us he de dir a tots que aquest poema estava mal redactat, perquè no tenia temps de fer-lo, el motiu dins del mateix poema.
      No m'hi resigno, a no poder fer el que m'agrada.
      Aquest "Revelaciones" em fa pensar en aquesta fotografia, que sembla que sigui revelada com una d'antiga.

      Elimina
  2. Ja estan les hores
    l'obsessió és evident,
    en l'escriptura.

    ResponElimina
  3. Lletraferida
    quan l'ànima és oberta
    la boira escampa.

    ResponElimina
  4. Quan una ho és, què difícil se't fan les hores quan no pots!...
    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un desfici, sa lluna, no poder arribar a tot.

      Elimina
  5. Cadascú per on l'enfila... potser no hi ha una única manera de ser lletraferit. A vegades també pot anar a moments o a temporades.
    Dic això, però jo no puc no llegir i no puc no escriure...
    Una abraçada, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Els que en poden prescindir, de llegir i escriure, encara que tinguin talent no són veritables artistes. És el que jo penso, i punt.

      Elimina
  6. Jo no m'hi encaparraria, les obsessions tenen un punt de malsà. Jo, amb l'edat m'he anat tornant molt mandrós: ara en diuen "procrastinació", es veu. La inspiració l'envien les Muses (quan no capcinegen, que també ho fan, igual que el bon Homer). No passa res si no atrapem la feina. Però els artistes de debò sou molt autoexigents. Apol·lo deia "tot amb mesura, res en excés".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      jo ja voldria de ser artista en excés! Però només ho soc de cap de setmana i vacances. I de moments que esgarrapo a l'urgent que es menja l'important.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...