Poema visual meu
Les coses rústiques, artesanals,
les coses plenes de bellesa,
sempre haurien de deixar un cert lloc
al progrés, el plàstic, el racional.
Com la crítica a la intuïció pura,
parafrasejant a Kant.
Un momentani lapse de lucidesa,
unes arrels de tota saviesa
que provenen dels jocs del infants.
Un contrast entre elements
que són en el mateix pla moral,
aquestes rajoles quadrades,
i unes torretes de fusta que les imiten,
amb aquest cub de colors llampants.
Un detall que fa art per ell sol,
ja que no es pot prescindir
de tot el que només és útil.
ResponEliminaNaces y juegas.
Mandamiento natural.
No el mosaico.
Fackel,
EliminaDarrerament m'he adonat que els jocs d'infantesa ensenyen tal i com és la vida d'adults. Aquest seria el "Mandamiento natural". És veritat que la fusta també contrasta amb el mosaic.
Mosaico me refiero a la ley de Moisés y sus mandamientos judaicos.
EliminaApa, no ho sabia, Fackel. Una "ignorància estupenda", que deia Jordi Llovet.
EliminaHi ha d'haver espai per a tot...
ResponEliminaCarme,
Eliminaper a mi hi ha certes coses que només haurien de ser residuals a la vida.
Un poema molt ben reeixit. Com si fora un assaig, parafrasejant la bellesa entre la fusta i el cub de colors.
ResponEliminaMolt ben presentat i inspirat.
Enhorabona, Helena.
Cordialment.
Rafael,
Eliminaa quin poema et refereixes, a l'escrit o al visual?
Hola, Helena: Em referisc al poema visual.
EliminaEncara que el poema escrit està molt bé, també.
Cordialment.
Moltes gràcies, Rafael!!
EliminaUn cert lloc, sí... sense que ens mengi.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Sa lluna,
EliminaBen d'acord amb tu. Però a vegades no es pot triar.
Bé pel poema visual i per l'explicació en forma de poema. En el mateix "pla moral", les rajoles, la torreta rústega i el dau de Rúbik. I enmig de tot plegat, la vida, la planta que creix. I la poesia.
ResponEliminaRamon,
EliminaLa planta, i les seves arrels, com la infantesa que es relaciona també amb el cub de Rúbik.