AGUILERA, Rafael On el temps s'atura
Anar de baixada,
necessitar parar
i respirar més sovint.
Copsar-ho tot amb el color
de la música negra.
Però amb la verdor a la vista,
esperançada, exuberant,
la que sols tu mereixes,
que sols tu t'has guanyat.
Helena Bonals
Detén tus pasos.
El color no existe.
Estalla la luz.
Fackel
Detén tus pasos.
ResponEliminaEl color no existe.
Estalla la luz.
M'agrada molt per optimista, el teu haiku, Fackel. El meu poema també ho és al final.
EliminaSempre hi ha una sortida.
ResponEliminaAquesta verdor de fora n'és l'esperança.
Bon poema i bona interpretació
Carme,
EliminaÉs màgic quan trobes una imatge que s'escau perfectament al teu moment actual. Estic de baixa, i fins fa poc ho veia tot amb el color blau de la música negra.
La verdor i la llum n'és la sortida i quan un s'ho mereix sempre arriba.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
sa lluna,
EliminaHo mereixo tant com tots els seguidors d'aquest blog.
M'ha impressionat com fas aquest poema! Està inspirat en una cadira i una bicicleta, que estan fixes. La verdor de fora és la que ressalta al fons. Així és l'esperança. M'ha agradat com ho fas fet.
ResponEliminaCordialment.
Rafael,
EliminaSempre acostumo a continuar, un cop el tinc, el primer vers, la "paraula viva" que deia Maragall, i tot sol venir rodat.
T'ho mereixes tot, Helena. Vull dir tot allò que et faci feliç.
ResponEliminaAquest poema i els vostres comentaris me'n fan, de feliç, Xavier. A vegades deixaria els blogs, perquè vaig de bòlit, però no puc.
EliminaA vegades, els colors donen color a les nostres sensacions.
ResponEliminaDesitjo que et milloris, una abraçada ; )
Molt curiós com ho expliques, Artur. Gràcies pels ànims!
EliminaCantava Raimon "i guanyarem l'esperança". Que la primavera exuberant et torni tots els colors del verd, i tots els altres, amb gammes i matisos. Sempre endavant!
ResponEliminaRamon,
EliminaAra la primavera ja ha passat. I tan ràpid!
Guanyar l'esperança és el millor que podem guanyar.