En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 12 de gener de 2019

La caverna

Imatge del blog Enfilant finestres, d'Empar Sáez

Soc una mica aneguet lleig,
una mica Cyrano,
una mica Gatsby.
La meva bona vista 
es redueix al reflex
que fa la finestra sobre la paret,
de retorn de ser enlluernada.

12 comentaris:

  1. De tornada de ser enlluernada,
    la claror és fa més suau,
    les formes més flexibles,
    els objectes més misteriosos
    i els secrets més desitjables.
    L'aneguet no era pas lleig,
    el context l'esclafava.

    ResponElimina
  2. Al cor profund de les tenebres
    hi habita encara una esperança
    cremant en la foscor
    L'últim reducte de bellesa
    que sobreviu a aquesta guerra
    de la vida i la mort
    La incandescència de la flama
    escortada per les llances
    i el ressò dels tambors
    Amagats sota la lluna
    som salvatge alegria
    desafiant l'invasor
    I mai no ens rendirem..."
    (Xavi Sarrià) Fragment de la cançó "Salvatges" del disc "Amb l'esperança entre les dents "

    ResponElimina
  3. Pues solo se me ocurre una opinión salvaje: cuidémonos siempre de nuestra propia caverna, la que llevamos dentro.

    Salud hasta en los días grises.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      la caverna la portem dins i els ulls la mostren.

      Elimina
    2. HUm, no siempre, hermana. Hay ojos que enmascaran lo que hay dentro.

      Elimina
    3. Fackel,
      ho deia per allò que "l'amor entra pels ulls i els ulls el xerren", que s'adapta molt a aquesta imatge.

      Elimina
  4. Bell.
    Tots som llum i retorn. Besos, amiga.

    ResponElimina
  5. Molt bell. Quan torna de ser enlluernada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les ombres sempre m'han agradat molt, Jordi. I aquest reflex de la finestra em fa vibrar. El que queda del dia.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...