En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 25 de juliol del 2017

Ales plegades

ROSANAS, Carme Papallona sobre flor blava
dins Col·lecció de moments

Blau d'esperit.
No calen ornaments
al teu costat.

Helena Bonals


Color d'ànima
per enaltir un sopar
de papallona

KEFAS


La papallona
engolida pel blau
que és el missatge.

KEFAS


La papallona
abans d'arrencar el vol
fa un lleu descans.

Xavier Pujol.

12 comentaris:

  1. No calen, però la papallona sempre hi és benvinguda. Aporta, si més no, vitalitat (o potser volatilitat, volubilitat?). Un dibuix molt bonic, i un haiku adient.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els ornaments són per a qui no té res a dir, Ramon.

      Elimina
    2. En això sóc com Kandinsky, disculpa!

      Elimina
    3. A mi no m'hi fan nosa (amb mesura, eh: el rococó sí que enfarfega).

      Elimina
  2. Color d’ànima
    per enaltir un sopar
    de papallona

    ResponElimina
    Respostes
    1. O d'una altra manera,

      La papallona
      engolida pel blau
      que és el missatge.

      Elimina
    2. KEFAS,
      M'agraden tots dos, però sobretot el segon. Quan pugui te'ls publico!

      Elimina
  3. La papallona
    abans d'arrancar el vol
    fa un lleu descans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també estic fent un lleu descans, Xavier, estic de baixa. Després podré volar millor!

      Elimina
    2. A mi em fan nosa els ornaments depèn de com em llevo!

      Elimina
  4. Moltes gràcies, Helena per triar un dibuix meu. Em va cridar l'atenció la fotografia perquè la flor era més vistosa que la papallona.

    M'agrada molt que no calguin ornaments... a mi em sobren gairebé sempre...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agraden els ornaments el just per no ser peix bullit, com ho he estat molt de temps.
      Quan dissenyo, i crec que quan faig poesia, crec que sóc molt minimalista!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...