En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 20 d’abril del 2017

I ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles

Imatge presa de la xarxa

Si et fa por de caure per l'escala,
no t'agafis a la barana.
Si vols comunicar,
pinta abstracte.
Si vols expressar-te amb llibertat,
escriu amb mètrica.

Qui escriu això
farà vint-i-cinc anys
que no s'agafa de la barana.
S'ha fet a si mateixa
en aquest temps, com explica
el poema If de Rudyard Kipling.

8 comentaris:

  1. Les afirmacions de la primera part del poema són arriscades. Probablement no mancades de raó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Del que no sóc capaç és de perdre la por als gossos i els llamps. Però literalment i simbòlicament no m'agafo de la barana. M'ho va ensenyar un metge.

      Elimina
  2. OPUESTOS QUE SIGNIFICAN COHERENCIA.
    ABRAZOS

    ResponElimina
    Respostes
    1. ReltiH,
      oposats aparentment contradictoris, en definitiva.
      Abraçades!

      Elimina
  3. La primera part del poema és molt bona. M'encanta.

    ResponElimina
  4. Jo amb l'edat sempre procuro tenir una barana a prop. I m'agrada d'escriure subjectant-me a la mètrica (i a la gramàtica). De pintar, no en sé. Bon poema.

    ResponElimina
  5. El quadre de Kandinsky, "Improvisation 7", em va arribar tant que em vaig convertir a la interpretació. I és gairebé completament abstracte.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...