En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 9 de setembre del 2016

L'inesgotable foc

TOMÀS Contrallum dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Soca resseca,
núvols que no fan pluja,
sol apagat.
La teva ploma sempre
es pot recarregar.

10 comentaris:

  1. La ploma espot recarregar i la inspiració del poeta també es recarrega, cada cop.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      La tinta és l'inesgotable foc.
      Curiosament he hagut de recarregar la ploma abans d'escriure els dos últims versos.

      Elimina
  2. La ploma, a vegades, la carrega un àngel.

    ResponElimina
  3. Aquest moment de recarregar la ploma m'encanta, sembla que després va més lleugera i escriu sola, deu ser que les plomes també necessiten "recarregar les piles"

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi se'm fa pesat, Alfonso. Tot i que és un goig després.

      Elimina
  4. Ai, les teves metàfores d'avui semblen dirigides a mi. Cada cop em costa més recarregar la ploma. Potser és que treballo poc...
    La teva, en canvi, la veig sempre a vessar d'inspiració.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      Ja ho vaig dir en un altre blog meu: jo no estic per crisis creatives, ja vaig estar prou temps fora de joc. Ara no penso parar fins que em mori, tingui Alzheimer o em llencin tomàquets!

      Elimina
  5. M'agrada que escriguis amb ploma. Jo l'havia fet servir molt, però sempre acabava tacant-me els dits, per no dir les camises. Fa anys que no en gasto. Però tu no paris: gasta tota la tinta i vés-ne recarregant a l'hora que descarregues art.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Una ploma a la mà pot servir per inspirar-te, deia Valéry.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...