En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 6 d’agost del 2016

El cel es muda

Niporepte 185 dins Relats en català

Instants sublims
com l'enamorament.
Tant s'hi projecta!

Helena Bonals


Colors al cel,
per vestir-nos de festa.
Els ulls i el cor.

Carme Rosanas


El cel es muda
amb vestit d'alegria
pels ulls i el cor.

August Garcia


L'espurna esclata
i s'esvaeix, efímera.
El caliu queda.

Ramon Carreté


És el destí,
el coet sols s'entrega
quan espetega

KEFAS

9 comentaris:

  1. Colors al cel,
    per vestir-nos de festa.
    Els ulls i el cor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      M'encanta, m'encanta! Com sempre et convido a participar en el Niporepte!

      Elimina
  2. El cel es muda
    amb vestit d'alegria
    pels ulls i el cor.

    (max-mix Helena - Carme)

    ResponElimina
    Respostes
    1. August,
      Moltes gràcies per atrevir-t'hi!
      Te'l publico a dalt.

      Elimina
  3. August,
    Cap dels dos ordinadors que tinc va. Em veig obligada a fer vacances de blogs, no puc seguir-te bé.

    ResponElimina
  4. L’espurna esclata
    i s’esvaeix, efímera.
    El caliu queda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      a mi només m'interessa l'espurna, la resta, prosa. Només m'interessa la flor, no el fruit, per dir-ho amb unes altres paraules.

      Elimina
  5. És el destí,
    el coet sols s’entrega
    quan espetega

    ResponElimina
  6. KEFAS,
    hauries de publicar-lo a "Relats en català". Com sempre, excel·lent, com la traca final dels focs artificials!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...