En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 27 de febrer del 2016

Contrast

Posta de sol a Manhattan dins Relats en català

Romanticisme
de la posta de sol
i feredat,
l'asfíxia d'aquesta
escletxa entre edificis.

Helena Bonals

I el Sol,
com punt de fuga
i a la vegada,
punt d'esperança!

Artur


Com la boca d'un volcà dormint,
desperta amb el foc
d'un sol que cau
del cel en la vesprada.
I veig des de la llunyania
en un carrer immens,
en una gran via,
com les parets
a contracor encerclen
la darrera llum.
Com un adéu,
que es repeteix
en un comiat continu,
com els dos amants que som.
Et veig de lluny,
i en silent clam,
és el mirar un cant,
repetit,
com un semidéu castigat
per estimar.
Lentament cau en aquest
coll de botella,
sord al so que l'envolta
un sol, petó en galta.
un sol, petó en llavis.
un sol, petó etern,
que cada jorn retorna.

qui sap si...


17 comentaris:

  1. Els tons càlids de la natura s'apaguen entre els blaus metàl·lics de la ciutat i els llums artificials.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      uns tons en competició amb els altres, què hi farem!

      Elimina
  2. I el Sol,
    com punt de fuga
    i a la vegada,
    punt d'esperança !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      m'has guanyat, m'agraden molt els teus versos! Te'ls publico a dalt. Sempre hi ha una escletxa d'esperança.

      Elimina
    2. Difícil tasca guanyar-te, no vull ni puc fer-ho , en saps molt tu !!

      Elimina
    3. Moltes gràcies, Artur, però això és una cosa que mai em creuré.

      Elimina
  3. Jo sento pena, l'efecte que em fa és d'un capvespre engabiat!

    ResponElimina
  4. Respostes
    1. Ui, que optimista, ReltiH. Cadascú per on l'enfila, el teu comentari és tot el contrari que el de la Carme.

      Abraçades!

      Elimina
  5. Sí que fa feredat! Els murs tan alts, i a sota els cotxes, vides anònimes que es desplacen sense interessar-se mútuament. Potser sí que el sol aporta esperança, però costa de creure-hi! A pagès, encara: veure sortir el sol, sentir piular els ocells i raucar les granotes... però "la ciudad no es para mí", que deia aquell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      jo gairebé no puc viure sense anar al camp els caps de setmana. "la ciudad no es para mí" tampoc.

      Elimina
  6. Jo m'apunto més a l'esperança de l'Artur, és com la sortida per on et pots escapar de la ciutat, que en aquesta imatge sona a presó.

    ResponElimina
  7. Com la boca d'un volcà dormint,
    desperta amb el foc
    d'un sol que cau
    del cel en la vesprada.
    I veig des de la llunyania
    en un carrer immens,
    en una gran via,
    com les parets
    a contracor encerclen
    la darrera llum.
    Com un adéu,
    que es repeteix
    en un comiat continu,
    com els dos amants que som.
    Et veig de lluny,
    i en silent clam,
    és el mirar un cant,
    repetit,
    com un semidéu castigat
    per estimar.
    Lentament cau en aquest
    coll de botella,
    sord al so que l'envolta
    un sol, petó en galta.
    un sol, petó en llavis.
    un sol, petó etern,
    que cada jorn retorna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. qui sap si...,
      no cal que et digui que el teu poema és deliciosament bell!
      El publico ara mateix!

      Elimina
  8. En les escletxes sempre si pot veure el naixament dels somriures.

    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga i Carles,
      en les escletxes s'hi pot veure tot un món.
      Una abraçada!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...