En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 15 de gener del 2016

Atrapar el lector

Hivern dins Relats en català

Tela d'aranya,
text que vol la lectura
que en fa l'intèrpret.
També el fred de l'hivern
necessita la llum.

18 comentaris:

  1. Atrapats en les teranyines que teixeixen els autors, i contents de sentir-nos-hi!!! Autor i lector units per un mateix objectiu, que l'obra sigui acabada per la interpretació que en fem.

    ResponElimina
  2. Ho aconsegueixes, Helena. Ens tens atrapats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre em deixes pels núvols, Glòria! Moltes gràcies!

      Elimina
  3. Dins de la broma
    el filat del desig
    espera en va

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim,
      qui ho diu, que esperi en va?

      Elimina
    2. Perquè el gotim
      de perles d’avidesa
      l’ha delatat

      Elimina
    3. Et noto molt poc agradable, anònim, si no et presentes no contestaré més els teus comentaris.

      Elimina
    4. Lamento haver provocat un afecte de tristesa en el teu ànim. La meva intenció és transmetre sensacions sense voluntat de complaença o greuge ni esperar més resposta que la que cada ú experimenti íntimament.

      Elimina
    5. D'acord, és que les connotacions del que deies no em van sonar gaire bé, disculpa.

      Elimina
  4. I quan quedem enganxats a la teranyina, l'aranya avança segura que ens ha capturat i el seu verí ens adorm dolçament...

    ResponElimina
  5. Tot poema necessita un intèrpret que, en llegir-lo, el reinterpreti (sovint diferent de com l'havia pensat l'autor/a). Els bons poemes són com teranyines, i sí, hi caiem com mosques. Gràcies, poetes, pels paranys que ens poseu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Això sí que és un bon bucle, entre creadors i intèrprets!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...