En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 25 de novembre del 2014

Ribes

La sorra sense aigua cou,
la nit sense alba angoixa,
la prosa sense vers ofega.

Necessitem sempre
una vàlvula d'escapament,
un motiu per a un poema.

[inspirat en la cantireta]

10 comentaris:

  1. L'aigua i la nit són un bon motiu.
    També l'alba.

    ResponElimina
  2. L'estar sense el benestar és molt dur, Xavier.

    ResponElimina
  3. Sense poesia la vida seria com un desert...

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hi ha molts que no volen saber-ne res de la poesia, Sílvia.

      Elimina
    2. Crec que és perquè la poesi interroga, obre espais de dubte, necessita la cobertura de la imaginació, la fantasia tal vegada. La poesia no és barata ni es pot baratar. Ni tanca, ni predetermina. És vida i respira dins la vida.
      Per això supera el cartesianisme d'alguns. Potser els motius per a un poema -brillant vers- són els motius per no llegir poesia dels recalcitrants prosaics.

      Elimina
    3. Eduard,
      tens una manera d'escriure tan densa i brillant que no puc anar gaire ràpid llegint el teu llibre. Els teus comentaris solen tenir una categoria afegida.

      Elimina
  4. és molt molt bo;
    té aquest equilibri que sempre dic:
    entre la consciència i l'abrandament:
    la raó del romanticisme, crec.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uf, quina il·lusió! La majoria de les vegades no acabo de ser conscient de si el que he escrit val la pena, m'animes molt, Jordi! "Només ambicionen la seguretat els insegurs"!
      Aquest equilibri que dius el tinc ben gravat al cap. Bon consell el teu. Però no sempre hi arribo.

      Elimina
  5. Els que no llegeixen poesia són com els que diuen que lo Chuck Norris se mereix un Óscar :-DDD

    PD. Lo Chuck Norris fa flims de bufetades i cops de peu. Los diàlegs no tenen cap mena d'importància.

    PD 2. merci....

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...