En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 6 de gener del 2014

Per la llar de foc

ROSANAS, Carme dins Col·lecció de moments, Diàlegs poètics

Proveeixes per l'hivern,
quan no quedi gens de calidesa,
però romangui tota en el record.


12 comentaris:

  1. Oh, bon símil! Records càlids per fer foc nou.

    ResponElimina
  2. Els records són molt importants, jo me'n recorde d'eixos dies de molt de fred i tota la família a la llar de foc, és una de les sensacions més plaents de la vida.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      jo també associo coses positives a una llar de foc. És fascinant d'observar les flames.

      Elimina
  3. Col·laboració per a mantenir encesa la llar de la creativitat :) Què bé tornar a entrar ací i veure un poema teu i una aquarel·la de Carme.

    Llar és una paraula que sempre que li l'escoltava a mon pare o als meus avis tenia un "nosequè" atàvic, antic, i sempre càlid...

    :)

    ResponElimina
  4. Cert, ben cert el poema. Aquests dies en parlem amb amigues: hem desat pels dies freds i trobem petits calius molt endins nostre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      és autobiogràfic! El record té molta relació amb el que hom anhela en el futur, moltes vegades.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...