En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 18 de desembre del 2012

Com una alarma
amagada en un llibre,
sona el passat.

6 comentaris:

  1. Espero que no em soni quan surti de la biblioteca, que em faria passar vergonya. El magnetisme del passat, m'agrada molt, és una imatge molt ben pensada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El passat a vegades te'l trobes amagat en les pàgines d'un bon llibre, ja no tan metafòricament.

      Elimina
  2. Precisament aquest senyal queda dipositat a les biblioteques i als arxius. Ahir van inugurar la nova seu de l'Arxiu Municipal a Tarragona, ara situat a l'antiga fàbrica de tabacs, Tabacalera. Alarma o dispositiu que ens recorda allò que ja ha passat però que volem immortal.
    Una abraçada, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      alarma que ens recorda i retorna el que ha passat i és immortal i immutable!

      Elimina
  3. El passat és part de l'inconscient, és la part que sura del conscient i del preconscient quan tenim algun aspecte de la nostra personalitat, algun trauma que no hem paït, i ens ix com una alarma que ens diu molt del que hem de canviar o hem de corregir, hi ha persones que tenen per exemple atacs de pànic, i és segurament per un gaudi al que no li han donat eixida, etc.
    El passat ha nodrit un munt de filosofia i de poesia i literatura, perquè és el que som, tot i que no podem parlar de passat, present o futur sinó d'existència.

    Vicent

    ResponElimina
  4. Estic d'acord amb tu, que només hi ha l'existència, entre el sol i la lluna, a la terra, que diu Paul Auster.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...