En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 21 de novembre del 2012

261è joc literari de Jesús M. Tibau

Dins Tens un racó dalt del món

La lluita del passat,
el present escapçat,
el demà platejat.
Tots en el mateix tren.

16 comentaris:

  1. Aquest cor platejat és com la lluna, m'ha inspirat!

    ResponElimina
  2. Que ràpida i que maco, Helena! Un aplaudiment!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme, m'agrada de ser la primera en l'ordre si més no!

      Elimina
  3. Quina imatge més suggerent, m'agrada el cor com el demà platejat. I com has enllaçat els elements, genial!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo mateixa no sé com m'ho faig, Sílvia! M'agrada molt de fer poesia aplicada, més que no pas d'inventar-me-la tota jo.

      Elimina
  4. Hi ha molts filòsofs que per a explicar l'adveniment de les coses extranyes l'expliquen amb que el passat, el present i el futur estan concatenats i no es corresponen amb una línia temporal, sinó que estan completament imbricats i confosos, en certes malalties la sensació del malalt pot ser aquesta que t'estic dient i fixa't que Nietzsche hi pensava, i ja saps com va morir, de totes les maneres no és una idea molt descapçada tot i que mai no van parlar de sentir-ho, és clar, sinó perdríem la perspectiva de la realitat de l'amo, la realitat que ens fa fer un llaç social una mica sòlid i també, com no necessària.


    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ell tenia un tarannà esquizo-tímic i va desenvolupar una esquizofrènia de la que en una de les seues crisis psicòtiques va morir, atiat al damunt per una sífilis que havia contret. Va morir a un hospital psiquiàtric a Jena, Alemanya, jo tenia un vídeo que vaig baixar de youtube en que eixia en els darrers moments de la seua vida, ja catatònic i malalt.

      Una abraçada

      Vicent

      Elimina
    2. Recorda que abans no hi havia substàncies químiques que pararen l'angoixa com ara, i una esquizofrènia podia ser mortal.

      Vicent

      Elimina
  5. M´agrada aquest recorregut pel temps i que, sobretot, el fem tots junts en aquest tren de la vida.

    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No em referia a "tots" com tothom sinó com tots tres elements, però la teva idea també pot ser, sa lluna.

      Elimina
  6. Bona metàfora, m'agrada el futur que hi proposes en aquest viatge.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...