No existeix el boig Don Quixot.
En els pitjors moments
d'una malaltia mental
hom treu el pitjor de si mateix.
Però la poesia redimeix
tot el que la societat no perdona.
En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dijous, 20 d’octubre del 2016
dilluns, 17 d’octubre del 2016
Intèrpret sempre
![]() |
JUANJO Llums i ombres dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
Et cantaré One com Mary J. Blige,
però no em demanis que compongui
com el Beethoven sord,
ni com el Schumann maníac.
La poesia es fa amb les paraules,
el silenci, i les ombres
que només copsa un gat de nit.
dissabte, 15 d’octubre del 2016
Sobre gustos jo sí que escric
Sóc molt austera,
sols anhelo la forma,
vestir-me bé.
D'idèntica manera
a com ho feies tu.
Helena Bonals
Sóc emoció.
La forma només diu
el contingut.
Crec que hi ha molts camins
per retrobar l'essència.
Carme Rosanas
Helena Bonals
Sóc emoció.
La forma només diu
el contingut.
Crec que hi ha molts camins
per retrobar l'essència.
Carme Rosanas
dimecres, 12 d’octubre del 2016
El cànon
![]() |
Imatge presa de la xarxa dins Relats en català |
És elegant
la senzillesa al màxim,
i un toc de roig.
Tot és ja dit,
però quelcom de nou
hi ha en la forma.
A la tardor,
poques pàgines queden
ja per escriure.
Determinisme,
roig contra lliure albir.
Les planes volen.
L'amor més cast
té el seu punt d'interès.
Sempre duals.
La lira roja
entre la prosa freda.
Us vull les dues.
El cosit roig,
tocar de peus a terra.
La resta en blanc.
Helena Bonals
[en aquest blog es treballa pel 12 d'octubre]
Llom de carmí,
de la flor de paper
els pètals ferma.
dissabte, 8 d’octubre del 2016
dimarts, 4 d’octubre del 2016
Ser diferent
![]() |
Despertar dins Relats en català |
L'instint gregari
priva a moltes plomes
d'alçar el vol.
Helena Bonals
Ofega el jo,
submergint el desig
en el ramat
i deixa que et penetri
la joia del no res.
KEFAS
Helena Bonals
Ofega el jo,
submergint el desig
en el ramat
i deixa que et penetri
la joia del no res.
KEFAS
diumenge, 2 d’octubre del 2016
Flor d'atzavara
![]() |
BIGAS, Joan Flor d'atzavara dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
Planta que mor
després d'un cop florir.
És com la lluna
en ple dia. El punt
i a part a on me'n vaig.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...