Arrels en moviment

L'home arbre dins Relats en català

Núvols i terra,
entre el determinisme
i el lliure albir.
Qualsevol lloc on vagis
podràs fructificar.

Permanència

Hi ha persones
que et prenen com un llibre
de la biblioteca.
Se'l llegeixen, i el tornen.
Que ja és molt.
Jo vull romandre
a la prestatgeria
de qui estimo,
com a llibre de capçalera,
que em rellegeixin,
com a clàssic de clàssics,
una obra mestra.
Si no, no em poso pas
a escriure l'amor.

Tinta sensible

La meva ploma
feia taques al full,
eren com sang,
en un paper grogós.
Ara el blau de nou flueix.

Recital a l'Hospitalet

Dimecres, 10 de desembre del 2014

En començar a recitar "Es fa gran la companyia/ dels mots breus, tímids" em vaig embarbussar, però poc després vaig agafar el to i m'ho vaig passar molt bé llegint els meus poemes! Gairebé vint minuts. El Javier Solé, l'organitzador, ha penjat alguns vídeos al Facebook (https://www.facebook.com/racopoeticlhospitalet i https://www.facebook.com/media/set/?set=vb.702268679857859&type=2). La meva parella slammer, l'Isa, ho va fer molt bé. I la Núria Vila em va presentar donant-me força. En marxar, un dels assistents del qual no sé el nom em va dir que continués escrivint, em va fer il·lusió. La veritat és que a banda de fer poemes no hi ha res que em produeixi tanta joia com aquestes experiències.

Noia de poesia

Seria una hipocresia
un poema meu
massa llarg:
als quinze anys
vaig fer un sonet,
però fins els dinou
no em transformà
un poema de sis versos.
Menys és més,
en arquitectura
i en poesia.

Sense trampes

Els daus pintura de Simó Gómez Polo dins Relats en català

L'art és un joc,
l'amor és una sort,
pren el teu èxit.

Dolça i freda

Viure!!! dins Relats en català

No és pas viure
allò que m'interessa.
Sinó l'abella 
atrapada en resina,
amb tot el seu dolor.