En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 2 d’agost del 2017

Quan ets al coll

Pedraforca dins Relats en català

Has d'escollir:
realitat o núvols,
un cim o l'altre.


Lili Marlen

Un bes no poden
fer-se els dos cims, tan erms,
tot i estimar-se.


Bipolar

D'un cim a l'altre
l'estat d'ànim, cercant
el coll eutímic.

Helena Bonals


Gegants dormits
en el seu llit de pedra.
Somnis de seny.

I en despertar
es posen per barret
un floc de núvols

La realitat
és un núvol amb crosta
ple de soroll

KEFAS

Quan sóc al coll
m'atreu el cim més alt
i també el núvol.

Carme Rosanas

13 comentaris:

  1. Chapeau, Helena. Cal escollir entre els dos cims (la realitat i l'ideal), perquè ells dos no poden mai tocar-se alhora. Sortosament, hi ha la quarta dimensió, el temps, que ens permet anar d'un cim a l'altre, segons com ens bufin els vents; i certament, enmig dels dos extrems, al coll, hi ha l'equilibri. No es podia dir tant en tan poques paraules: gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Tinc entès que la poesia és dir el màxim amb les mínimes paraules!
      Fa poc també he llegit que un artista és el que transforma.
      Gràcies pels teus comentaris entusiastes, amb l'ensopits que estan els blogs!

      Elimina
  2. No, si tens les cames prou llargues.

    ResponElimina
  3. No, si tens les cames prou llargues.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha! Hauries de ser un gegant, un Gulliber, per abastar els dos cims alhora! I jo sóc una Liliput!

      Elimina
  4. Una imatge ben trobada per uns poemes molt ben escrits.
    M'agraden.

    ResponElimina
  5. Gegants dormits
    en el seu llit de pedra.
    Somnis de seny.

    ResponElimina
  6. I en despertar
    es posen per barret
    un floc de núvols

    ResponElimina
  7. La realitat
    és un núvol amb crosta
    ple de soroll

    ResponElimina
  8. KEFAS,
    Són molt misteriosos aquests haikus! Sonen bé.

    ResponElimina
  9. Quan sóc al coll
    m'atreu el cim més alt
    i també el núvol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bo! Te n'has sortit molt bé! Sempre mirant més amunt.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...