Niporepte 356 La meva ànima
dins Relats en català
Persona gran,
amb venes a la mà,
com branques d’arbre.
Arrels verdes encara,
que vibren amb el roig.
Helena Bonals
Miro la mà
i totes dues mans.
I jo sóc l'arbre.
Les venes com a branques.
Vermell a la mirada.
Carme Rosanas
Árbol viejo soy.
Mis raíces se secan.
Mi tronco se dobla.
Mis ramas se caen.
Ya no sé dar sombra.
Fackel
ResponEliminaQuina imatgemés bonica la de comparar l'arbre amb les venes de les mans de les persones grans. M'has fet mirar la mà i he vist clarament la semblança. M'ha agradat molt.
Miro la mà
i totes dues mans.
I jo sóc l'arbre.
Les venes com a branques.
Vermell a la mirada.
Carme,
ResponEliminaJo tinc 51 anys i començo a tenir aquestes venes a la mà. Pots dissimular l'edat segons com, però les mans la delaten sempre.
Però jo estic enamorada de la vellesa, que en sap sempre més per vella que no per dimoni.
Ara te'l publico a dalt, Carme!
EliminaArrels encara vives que alimenten unes branques que van morint lentament.
ResponEliminaUna bonica imatge textual i fotogràfica ;)
Salut !!.
Artur,
EliminaMolt ben explicat!
Mentre hi hagi branques, la mirada seguirà viva.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Sa lluna,
EliminaMentre hi hagi arrels hi haurà branques.
Árbol viejo soy.
ResponEliminaMis raíces se secan.
Mi tronco se dobla.
Mis ramas se caen.
Ya no sé dar sombra.
Fackel,
Eliminai malgrat això, vell és tan bell.
Fackel,
EliminaJa te l'he publicat a dalt!
Una tanka brillant. Roja i vibrant.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier! El meu poema t'ha fet vibrar!
ResponEliminaPoemes excel·lents. Les venes com a branques i arrels, molt ben vist. La vellesa té dignitat i valors, que no sempre es respecten. També acumula molts records (anava a adir "atresora", però potser no sempre), però també algunes recances: i ara penso en el vell de la taverna de Kavafis, adormit damunt la taula.
ResponEliminaEl vell de Kavafis és per oblidar-lo, Ramon.
EliminaHola, bona vesprada Helena: Gràcies per la teua amabilitat d'enviar-me el llibre d'"Ara Pla". Està molt bé i entretingut. Té molt per a pensar cada dia que esposes i vaig llegint.
EliminaAh!, també et dic, que t'ha passat per alt contestar-me el comentari meu del dia 7 de novembre. Ja em diràs coses.
Cordialment.
Estic molt contenta que em llegeixis, Rafael! Si trobes algun tros que no s'entén, ni amb el Quadern gris al costat, no cal que t'hi esforcis.
EliminaAquesta Ànima de tardor, m'ha agradat.
ResponEliminaLes arrels creixen i van obrint-se com si foren les venes d'una mà.
Una similitud de la mà. Molt bonica tanka.
Cordialment.
Rafael
Rafael,
EliminaÉs el que vaig pensar de seguida, en veure la imatge.
Moltes gràcies i disculpa el retard!