[AGUS, Montseny, imatges dins
La teva llum
en començar la vida,
abans de la foscor,
ve a ser la part pel tot,
la teva part de joia.
L'encegament
és allò que et permet
d'anar endavant
contra vent i marea.
La tardor et necessita.
No sols les fulles
es desprenen dels arbres,
també a vegades
cauen les branques nues,
enyoren el passat.
Són molt profunds tots tres poemes. M'agraden.
ResponElimina"La part pel tot", aquesta part de joia, potser de la infantesa, o de qualsevol altre moment de la vida, si hi és, ja és el tot. Jo també ho penso. La joia duri el que duri, ja ho és tot per sempre.
L'encegament, la passió, l'enlluernament, sí, és a la tardor de la vida quan més ens fa falta...
Potser és inevitable, un cert enyorament del passat, com les branques que es deixen caure... ens hi deixem anar, nosaltes també, cap a un passat feliç.
Molt ben interpretat, Carme!
ResponEliminaJa que aproves la interpretació de la Carme, he tornat a llegir els poemes després del comentari.
ResponEliminaS'interpreta millor.
Xavier,
EliminaSempre ajuda el punt de vista d'algú altre!
Quantes veritats en tants pocs veros, Helena! Són grans reflexions, i totes m'agraden, però la de l'encegament la trobo tan ben pensada....
ResponEliminaUna abraçada !
Teresa,
EliminaÉs que a la tardor és quan el sol encega menys...
M'agraden molt, tots tres.
ResponEliminaSembla que estic d'acord amb la Carme.
Aferradetes, nina.
Em fa il·lusió que t'agradin, sa lluna!!!
EliminaHola, Helena:
ResponEliminaT'explique la meua opinió:
- La 1a tanka: La joia espera ser amada per la llum.
- La 2a tanka: Necessita anar el teu ser plenament fins a l'encegament.
-La 3a tanka: Abans les fulles i les branques no volien caure dels arbres.
Rafael,
EliminaM'agraden molt les teves interpretacions, són molt originals!
Prefereixo buscar la llum de la joia més que l'encegament, que no et deixa veure-hi clar....
ResponEliminaM'agrada la teva composició, Helena !!.
Salut ;)
Artur,
Eliminal'encegament és el mateix que l'enlluernament, com passa quan surts de la cova de Plató. A més, hi ha el vers d'Espriu "mentre comprenien savis dits de cec". La joia ve d'aquest enlluernament. Que encara dura.
Aquestes tres imatges tardorals crec que les he entrelligat, estic contenta que t'agradi.
Tres tankes excel·lents que conviden a la reflexió. Els comentaris de la Carme i el Rafael, encertats. Del paradís perdut de la infantesa cap a l'enyor de la brillantor que s'ha apagat com la branca caiguda, passant pel necessari apassionament que en permet anar tirant de la magna rifeta". Tant a la primavera com a la tardor de la vida, amb una mica de sort, sempre hi haurà una "alta llum que ens guia" enmig de la intempèrie. Gràcies pels teus versos carregats de claror.
ResponEliminaRamon,
EliminaCom sempre fas una molt bona interpretació! I entremesclada com les meves tankes.