Sèrie 50 mm "Granollers"
Només em "toques"
fent servir el pom de sempre,
no pas el timbre
metàl·lic del progrés.
Amb el que és vell em quedo.
Sèrie 50mm "Granollers"
Obrint la porta,
rebent el que m'envies,
faig el mateix,
encara que no ho sembli.
L'amor pel que és escrit.
Helena Bonals
La veu que trona
exigeix amb fermesa
que obris la porta
El tremolor metàl·lic
suplica que l'escoltis.
Kefas
Els dos tocs i el repicó.
ResponEliminaQuan jo era petit tenia unes tietes que vivien a una escala sense timbre i calia picar amb el pom.
I elles no havien de baixar a obrir perquè estiraven el cordill que obria la porta. En queden pocs peròencara en resta algun.
Com els mails que van substituint el correu de paper, però que encara no se n'han sortit del tot.
Xavier,
EliminaAquestes imatges parlen soles, no calen els meus poemes. Que curiós això que dius de les teves tietes!
A vegades lo tradicional perdura i es bó, que així sigui !
ResponEliminaBona setmana ;)
Allò tradicional té molt d'encant, Artur.
EliminaTot i que tot avança molt ràpid, jo prefereixo els poms, les bústies i les cartes a mà...
ResponEliminaAferradetes, nina.
Jo també ho prefereixo, sa lluna.
EliminaBien por evocar aquellos viejos llamadores.
ResponEliminaLa mano empuñando una bola era lo más usual y extendido por todas las puertas. Había aldabas, picaportes, etc.
Recuerdo los toques de llamador de mi infancia (el lechero, el cartero, el visitante amigo, la policía, etc.) ¿Sabes que ahora son mercancía de mercadillo y piden lo que quieren? Aunque en edificios de pueblo o casas molineras se han recuperado. A mí me gustan los sencillos. La verdad es quela segunda imagen parece armoniosa, la convivencia de la primera chirría. Te adjunto cosas que fotografié hace tiempo:
https://joachimmalikverlag.blogspot.com/2013/01/el-cisne-que-se-quedo.html
https://pillalaciudad.blogspot.com/search?q=aldaba
Fackel,
EliminaMoltes gràcies per les teves imatges!
És veritat que la primera imatge és poc harmoniosa! El contrast és total.
M'agrada molt la segona tanka.
ResponEliminaObrir la porta té (o pot tenir) molts significats, el literal i molts d'altres metafòrics... i m'agrada com dius "faig el mateix".
Carme,
EliminaObrir la porta és una manera de dir "obrir la finestra".
Em fa il·lusió que t'agradi!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMe encantan las aldabas. La verdad es que son hermosas. A mí el sonido del timbre de casa me desagrada, por eso pido que si alguien viene de visita me llame desde su móvil y yo le abro la puerta. El timbre tiene un sonido estridente, no sé...
ResponEliminaTus dos tankas son muy buenos.
Un beso grande
Ana,
EliminaA mi tampoc m'agrada el timbre de casa! I els de "ding dong" els trobo una mica aburgesats!
En la primera tanka, hi ha un contrast entre el pom i el timbre. S'entenc que és per a elegir com cridar. En la segona necessites la carta que t'envia l'amor.
ResponEliminaMolt ben trobades.
Cordialment.
La veu que trona
ResponEliminaexigeix amb fermesa
que obris la porta
El tremolor metàl·lic
suplica que l'escoltis.
Eliminaķefas
Kefas,
EliminaM'agrada molt, li has tret més suc que no jo.
M'exalta el nou i m'enamora el vell.
ResponEliminaM'agrada molt el teu comentari, Ramon, seria un bon títol!
Elimina