Tots els colors del verd, i del roig, i mil gammes de marrons, el paisatge esplendorós de la tardor. Ens fem vells, però els sentiments no envelleixen: com a molt, canvien de color. Bon haiku.
La reravera... Que bonic! No sé si és paraula inventada, però en tot cas és molt encertada. Doncs, res... els colors de la reravera també són una passada. Segur que escalfen el cor.
Tots els colors del verd, i del roig, i mil gammes de marrons, el paisatge esplendorós de la tardor. Ens fem vells, però els sentiments no envelleixen: com a molt, canvien de color. Bon haiku.
ResponEliminaRamon,
EliminaEl cor és roig com la tardor, en seria metonímia. L'Edat roja de Margarit.
La natura ès sàvia...
ResponEliminaSalut ;)
Artur,
EliminaLa natura fa passar la tristesa de la tardor amb uns colors bellíssims, és veritat.
La verdor ho canvia tot, però l'amor està en el cor.
ResponEliminaBonic haiku, Helena.
Cordialment.
Tot canvia i tot continua igual, Rafael.
EliminaEls colors de la tardor alleugen la nostàlgia.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Totalment cert, sa lluna!
EliminaCom ens agrada quan arriba la tardor... I d'aquí a mig any celebrarem l'arribada de la primavera.
ResponEliminaEn aquests contrasts hi ha la joia.
Després d'aquest estiu infernal s'agraeix l'arribada de la tardor, i tant, Xavier.
EliminaPiso rescoldos
ResponEliminade aquel bosque fértil.
Siento latidos.
Preciós poema, Helena!
ResponEliminaAquesta paraula rera era és molt poètica i la teva metonímia molt bona.
Carme,
EliminaDisculpa, on hi veus la metonímia?
Precioso haiku, Helena:
ResponEliminaLas palabras justas para expresar un sentimiento profundo.
Moltes gràcies, Ana, és molt concís, és veritat.
ResponEliminaLa reravera... Que bonic! No sé si és paraula inventada, però en tot cas és molt encertada. Doncs, res... els colors de la reravera també són una passada. Segur que escalfen el cor.
ResponEliminaTeresa,
EliminaL'he tret del diccionari, la paraula "reravera", la trobo preciosa!