En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 13 de novembre del 2022

En contacte


AGUS Montseny

Entre totes les branques
amb què vaig endavant,
n'hi ha una, com un fil,
que em connecta amb tu.
I és prou elevada
perquè ningú l'esporgui.
Pot perdre les fulles,
però mai la intenció.
Una branca, només,
que val per tots els somnis.

14 comentaris:

  1. Los sueños habitan en el sotobosque. Las ramas, el tronco y las raíces que emergen es siempre la belleza de la vida en el sotobosque.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      Completament d'acord, les branques provenen del passat, d'aquell somni de la prehistòria. Tota la poesia del futur en prové.

      Elimina
  2. M'agrada això que dius: "pot perdre les fulles, però mai la intenció".

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  3. Que bonic! Que mai no perdem els fils que ens uneixen a les persones importants, ni la intenció, ni els somnis... així sempre mantindrem la força i l'empenta.

    ResponElimina
  4. Es bó tenir una branca que t'uneixi als demés ...els arbres en saben molt d'això !.
    Salut ;)

    ResponElimina
  5. Una branca amb la que t'uneixes amb altres sentiments i unes arrels que et connecten amb els teus.

    ResponElimina
  6. Molt bona poesia i interessant.
    Les branques són el fil dels somnis que tens en el dia a dia.
    Cordialment.

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies, Rafael! Què faríem sense somnis!

    ResponElimina
  8. Molt encertat, el poema. La mateixa branca que t'uneix al cos de l'arbre i a les seves arrels, que t'enfonsen dins la terra, fa de contacte amb l'altre arbre, amb altres arrels clavades a la mateixa terra comuna. Dintre un bosc d'éssers que es desconeixen i s'ignoren, n'hi ha dos que conflueixen en una sola cosa, indestructible i perenne.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...