BOGDANOV-BELSKY, Nikolay
A la porta de l'escola dins blocdejavier
Pobra entre rics,
desitjant els vestits,
d'esmorzar escàs.
D'on ve tota la força,
revenja en el que escrius.
Sola a l'escola,
sense saber per què.
Tot i conèixer
de qui eres amiga,
que volies ser artista.
Tornar a l'escola,
ho desitjava molt.
Molt motivada,
la màgica rutina,
Sisif feliç de ser-ho.
Felicitat
que el record en fa art.
Flors assecades,
cap per'vall, a la contra,
com en l'inconscient.
La infantesa és el nostre paradís perdut. Les vivències, bones i dolentes, ens marquen i ens afaiçonen, i sí, ens donen força per reconvertir-les en art. El jardí dels cinc arbres d'Espriu, el cavallet de cartró de Salvat, l'aparador de les joguines de Carner... L'escola, quins enormes records de com se'ns confegia la personalitat a base de rutines (molt bé, l'esment de Sísif) i de novetats que ens feien progressar. Un gran poema.
ResponEliminaRamon,
EliminaNo és un poema aquesta entrada, sinó que prové d'una sèrie de quinze tankes que vaig dedicar a la meva infantesa. La primera tanka és nova.
Moltes gràcies!
Un bell poema.
ResponEliminaAutobiogràfic?
I tant que és autobiogràfic, Xavier. De petita anava a una escola de "pijos" perquè el meu pare n'era professor.
EliminaMuy buenos tankas expresando sentimientos de la infancia.
ResponEliminaFelicitaciones
Un beso enorme, Helena
Ana,
EliminaMalgrat tots els malgrats, estic enamorada de la meva infantesa.
La idea o actitud de ser feliz al representar el papel de Sísifo está muy bien traída en el poema. Por que creo que sí, que aquel castigo nos persigue en gran parte de las obligaciones humanas, unas mejor llevadas que otras, unas consolándonos más porque haya a cambio algún beneficio, otras simplemente eso, un tormento. Ay aquella infancia dual que hemos vivido todos.
ResponEliminaFackel,
ResponEliminaL'únic que no va ser feliç de la meva infantesa és que la gimnàsia i la música no se'm donaven. Vaig tenir una amistat que m'ha deixat molt bon record.
El teu inconscient va escrivint una sèrie de versos que defines la teua felicitat en l'escola. Són preciosos i tenen una bona rítmica. Enhorabona per aquest autogràfic.
ResponEliminaCordialment.
Rafael
Moltes gràcies, Rafael!
EliminaA gairebé tots ens agradaria tornar-hi, malgrat els mals moments.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Sa lluna,
EliminaÉs que una infantesa sense treballar, per exemple, com toca, sempre és feliç.
M'agraden els teus versos i curiosament, llegint-los de baix cap a dalt, també guarden un bon sentit ;)
ResponEliminaFelicitats !
Moltes gràcies, Artur! Sí que és curiós això que dius!
EliminaM'agrada més cap per avall, ves.
Eliminacantireta,
Elimina"cap per'vall" ho he copiat d'un poema de Narcís Comadira. Sí que és més maco el final que no el principi!
Uns records explicats de la millor manera...
ResponEliminaA mi 'agrada cap per'vall, potser perquè quan ho dic sona exactament així.
M'agrada molt això de Sísif feliç de ser-ho. Tot el final és boníssim,
Moltes gràcies, Carme! Són poemes que tinc guardats per publicar-los algun dia...
ResponElimina