Arriba, la cima. Abajo, la hondura. Entre medias los llanos cotidianos que habitamos los humanos. Aspirando a las alturas unas veces. Asomados al abismo cada día. Sin que sepamos dónde estará nuestra caída definitiva.
Las formaciones geológicas siempre nos asombran, sean dientes de sierra, verticales profundas de las hoces, extensiones de páramos o valles encajonados de donde nos parece que no podremos salir jamás. Cada constitución tiene su por qué y nos deja abosrtos en nuestra perplejidad.
Els que, com jo, sempre hem estat mandrosos, impacients i inconstants envegem i admirem l'energia, la tenacitat i la perseverança de les formiguetes. La gota malaia fa forat, les estalactites i estalagmites són fruit d'un degoteig obstinat, res no s'assoleix sense esforç i fermesa. M'has fet pensar en 'El pi de Formentor'.
Arriba, la cima.
ResponEliminaAbajo, la hondura.
Entre medias los llanos cotidianos
que habitamos los humanos.
Aspirando a las alturas unas veces.
Asomados al abismo cada día.
Sin que sepamos dónde estará
nuestra caída definitiva.
Fackel,
Eliminajo parlo d'estar al fons de tot i arribar al cim amb la constància. Però el teu terme mig m'agrada.
Las formaciones geológicas siempre nos asombran, sean dientes de sierra, verticales profundas de las hoces, extensiones de páramos o valles encajonados de donde nos parece que no podremos salir jamás. Cada constitución tiene su por qué y nos deja abosrtos en nuestra perplejidad.
ResponEliminaLes dents de serra de la muntanya de Montserrat les trobo precioses!
EliminaLa constància és un dels elements que ens poden dur a la satisfacció.
ResponEliminaSalut ;)
Artur,
Eliminaanar més enllà de totes les frustracions sempre du a la satisfacció!
Avancem pas a pas, gota a gota.
ResponEliminaO com deien Machado/Serrat: verso a verso.
M'agrada molt això de "verso a verso", Xavier!
EliminaMotivació i constància, sempre juntes.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Exacte, sa lluna!
EliminaEls que, com jo, sempre hem estat mandrosos, impacients i inconstants envegem i admirem l'energia, la tenacitat i la perseverança de les formiguetes. La gota malaia fa forat, les estalactites i estalagmites són fruit d'un degoteig obstinat, res no s'assoleix sense esforç i fermesa. M'has fet pensar en 'El pi de Formentor'.
ResponEliminaDe què es tracta "El pi de Formentor", Ramon?
EliminaJo trobo que ets prou constant!
Aquest poema m'ha sortit constant però no brillant! Va com va!
De mica en mica s'omple la pica, diuen i això en totes les coses, en la lectura, en la escriptura, en avançar cap a on sigui…
ResponEliminaLa constància necessària per a fer qualsevol cosa… la natura ens fa de mestre i dona exemple.
Soc la Carme sense ordinador, aquests dies…
EliminaCarme,
EliminaTu en saps molt, de ser constant, i no sols obstinada, també tenaç.