Extraños vuelos los de las aves. No hay dos iguales. Unos giran en las alturas y otros se humedecen en la espuma. Tal los versos. Paseantes de las cuitas de los hombres se elevan y se sumergen sin hallar la sustancia de los días. Condenados a proseguir su tránsito y a habitar un vacío tras otro.
Sa lluna, Moltes gràcies! Aquesta imatge també em fa pensar en el disseny de blogger d'aquest blog, amb els ocells volant, després de "En cada vers que has entès".
M'agrada aquests versos que volen lliures pel cel, Helena! No tenen rima perquè la llibertat és molt millor que la rima. Vaig llegint el teu Pla i l'altre, eh? Bon Nadal!
Quanta imaginació sobre les gavines que són les protagonistes d'aquest poema. Una inspiració per a algú, perquè puga comprendre-les. Té boniques metàfores. Jo el considere com a un poema o no una tanka. Les síl·labes no són iguals a la tanka. Cordialment. Rafael
Molt bonic, el poema. Les gavines, versos; el cel, el full sobre el qual s'envolen. La inspiració, elegant i lleugera com les muses, i com la facultat de copsar-ho tot, d'entendre-ho tot, com Rimbaud el vident, i de transformar-ho en una realitat poètica superior, per oferir-nos aquesta bellesa als teus lectors. Gràcies.
Preciosa interpretació de la imatge, Helena. La segueixo.
ResponEliminaN'has triat cinc.
Com tanka de cinc versos.
Ales bateguen
en un cel inspirat
que m'apropa als teus ulls.
Carme,
EliminaJo també havia pensat en una tanka! Però m'ha sortit així, a més, estic una mica tipa de fer tankes!
La teva m'agrada molt!
Tens raó, Helena, no cal encasillar-nos enlloc, tampoc en les tankas. Els poemes han de sortir tal com volen, tal com manen ells.
EliminaUn missatge alat.
ResponEliminaXavier,
EliminaEls missatges de la poesia sempre són alats, tendeixen a transcendir.
Extraños vuelos los de las aves.
ResponEliminaNo hay dos iguales. Unos giran
en las alturas y otros se humedecen
en la espuma. Tal los versos.
Paseantes de las cuitas de los hombres
se elevan y se sumergen
sin hallar la sustancia de los días.
Condenados a proseguir su tránsito
y a habitar un vacío tras otro.
És preciós aquest poema, Fackel!
EliminaÉs veritat que no n'hi ha dos d'iguals, d'ocells i de versos, uns més realistes i d'altres de més elevats.
Realment, com el teu bell poema.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Sa lluna,
EliminaMoltes gràcies! Aquesta imatge també em fa pensar en el disseny de blogger d'aquest blog, amb els ocells volant, després de "En cada vers que has entès".
Una bellesa caçada al vol ! :)
ResponEliminaBones festes, Helena !!
Artur,
EliminaMolt ben trobat!
Bones festes!!!
M'agrada aquests versos que volen lliures pel cel, Helena! No tenen rima perquè la llibertat és molt millor que la rima. Vaig llegint el teu Pla i l'altre, eh? Bon Nadal!
ResponEliminaTeresa,
EliminaLa rima també té el seu encant!
Molt contenta que em continuïs llegint! I bon Nadal!!!
Quanta imaginació sobre les gavines que són les protagonistes d'aquest poema. Una inspiració per a algú, perquè puga comprendre-les. Té boniques metàfores. Jo el considere com a un poema o no una tanka. Les síl·labes no són iguals a la tanka.
ResponEliminaCordialment.
Rafael
M'agrada molt tot el teu comentari, m'has llegit bé, Rafael.
EliminaMolt bonic, el poema. Les gavines, versos; el cel, el full sobre el qual s'envolen. La inspiració, elegant i lleugera com les muses, i com la facultat de copsar-ho tot, d'entendre-ho tot, com Rimbaud el vident, i de transformar-ho en una realitat poètica superior, per oferir-nos aquesta bellesa als teus lectors. Gràcies.
ResponEliminaUi, quantes coses hi has vist, Ramon!
EliminaM'agrada això d'"elegant i lleugera com les muses"!